Tecnologia
El perill de les coses
El congrés sobre l'internet de les coses mostra el seu avanç ineludible cap a una indústria i una llar cada cop més connectades
S'hi presenten solucions que van des de controlar excavadores pesants fins a vigilar que no es perdin les maletes
Els experts discrepen sobre el risc dels objectes connectats per a la seguretat de la xarxa
Solucions, no pas problemes. Millores per a la indústria i els consumidors és el que fonamentalment s'exposa i es busca a l'Internet of Things (IOT) World Congress, que se celebra aquesta setmana a Barcelona. Solucions com ara maletes que avisen quan es perden, cotxes que truquen al taller si s'espatllen, cafeteres professionals que controlen el consum i la neteja, o un robot intel·ligent que actua com a personal shopper i que ha estat presentat per l'empresa catalana Bismart per oferir una innovadora experiència de compra.
Precisament també al sector de les botigues de moda s'adreça una de les solucions presentades per Telefónica. Es tracta d'un sistema de vestidors intel·ligents que tenen controlada en tot moment la roba que hi entra i en surt mitjançant la connexió amb les etiquetes que duen les peces. Telefónica, a més, hi presenta una interessant proposta de mobilitat per gestionar flotes de vehicles, fer el seguiment de mercaderies i gestionar el treball en mobilitat. A més, la companyia també ha dut al congrés una nevera connectada i solucions relacionades amb la llum i l'aigua que arriben a les nostres cases.
I és que, tot i que el màxim creixement i potencial de l'IOT és en el sector industrial, on pot representar una autèntica revolució, els objectes connectats cada vegada seran més presents a les llars. D'aquí que Vodafone hagi anunciat durant el congrés que a principis del 2017 oferirà una banda estreta de connexió dedicada únicament a l'internet de les coses. “Només caldrà una petita actualització de software a les estacions base de 4G, de manera que la implantació serà ràpida i arribarà pràcticament a tot el territori”, indiquen fonts de la companyia. L'Estat espanyol serà un dels primers mercats on s'implementarà aquesta nova tecnologia, que permet un baix consum de bateria i una bona cobertura.
I precisament abocada a la llar està una de les propostes estel·lars del centre tecnològic Eurecat: una casa que cuida la salut dels que hi viuen mitjançant dispositius connectats a internet que permeten el seguiment de les seves constants vitals, la personalització dels seus hàbits i rutines, fer exercicis de rehabilitació o s'asseguren que segueixin uns bons hàbits d'alimentació.
Aquest nou sistema de telemonitoratge, denominat eKenku, és òptim per al seguiment de constants com ara la tensió, el pes, les pulsacions, els nivells de glucosa i la temperatura en casos de malalts crònics complexos o de pacients que requereixen atenció, per exemple després d'episodis aguts o abans i després d'una intervenció. En paraules del director d'eHealth d'Eurecat, Felip Miralles, es tracta d'una solució “molt transparent i fàcil d'utilitzar pel personal sanitari i l'usuari”, que permet que el pacient no hagi d'estar ingressat a l'hospital en casos que prescrigui el metge, ja que “por ser vigilat per prevenir aguditzacions des de qualsevol lloc”.
En qualsevol cas, l'àmbit en què més directament incidirà l'internet de les coses en una primera etapa serà la indústria. Segons un baròmetre presentat durant el congrés, un 76% de les empreses enquestades creuen que aprofitar aquestes tecnologies serà clau per a l'èxit de qualsevol organització en un futur. Però la majoria, un 63%, afirmen que ja estan obtenint un retorn important de la seva inversió en aquest camp. Una inversió que, per cert, ha augmentat el darrer any de manera clarament majoritària: en un 89% dels casos.
Dubtes sobre l'últim atac
El congrés se celebra poc dies després d'un ciberatac als Estats Units que va inutilitzar alguns dels grans serveis de la xarxa, com ara Twitter, PayPal, Netflix, Amazon o Spotify. Els analistes de seguretat indiquen que l'èxit d'aquesta ofensiva es va deure al fet que es va utilitzar l'IOT per fer que càmeres, webcams i televisors de tot el món fessin peticions de servei fins a fer caure els servidors. Una teoria no gaire compartida pels experts presents en el congrés, que avalen la fiabilitat de les seves solucions i no veuen gens clar que un pla d'aquestes característiques fos el culpable.