Consens per classificar els camins de transhumància

La primera edició del Congrés de Transhumància de Catalunya va acabar a Tremp amb un full de ruta ben marcat: el principal repte és fer una catalogació de camins ramaders. A Catalunya, hi ha una xarxa lineal de més de 20.000 camins, de què només un 15% estan classificats.

Un camí ha d'estar classificat per l'administració per ser considerat camí ramader. Llavors, un cop classificat, se n'haurà de preservar l'ús públic, tant quan serveixi per garantir el trànsit ramader com quan s'adscrigui a altres usos compatibles o complementaris. L'objectiu acordat en el congrés és que aquests traçats usats durant anys per portar els ramats a les pastures es converteixin en una eina de desenvolupament rural.

Eduard Trepat, tècnic de la Fundació del Món Rural, va explicar que per garantir el futur d'aquests camins ramaders s'hauria d'adaptar la legislació espanyola (llei estatal de vies pecuàries del 1995) a la realitat catalana. Trepat hi va afegir que aquesta llei hauria de prioritzar l'ús ramader dels camins, però també dotar-los d'usos complementaris com ara activitats recreatives, culturals o mediambientals.

Marc Borrell, tècnic de l'Idapa, va posar de manifest que per al manteniment d'aquests camins ramaders és bàsic fomentar la ramaderia extensiva, i va explicar que han detectat que la cabana ramadera està en regressió. Apostar per aquest tipus de ramaderia és bàsic per a aspectes com ara el manteniment de la ramaderia, de les pastures de muntanya i la biodiversitat.

La transhumància i la ramaderia extensiva han estat cabdals durant anys a les comarques de muntanya. Han originat un seguit d'infraestructures (camins, construccions, abeuradors, cases o zones de pastura), de coneixements, de formes d'organització social i d'elements culturals que, amb el temps, han format un patrimoni historicocultural material i immaterial molt lligat a la riquesa del territori.