Girona plora la mort de l'activista social Núria Terés

ICV va lamentar ahir la desaparició de la que havia estat militant seva i que havia representat la formació durant dos mandats a l'Ajuntament de Girona com a regidora d'ICV-EUiA. La coordinadora dels ecosocialistes gironins va emetre un comunicat en què destacava de Núria Terés “la seva permanent predisposició a resoldre problemes, la seva capacitat de treball i la seva enorme vocació de servei cap a la ciutat de Girona”.

El meu primer pensament, en aquest moment tan dolorós, és cap a la família de la Núria. Tot el que podem fer, el que puc fer, és oferir-los tot el meu afecte sincer i suport incondicional.

Però no puc evitar de buscar refugi, personalment, en el record del que ha significat la Núria per a la ciutat a la qual vam servir juntes vora de quatre anys. Compartir aquests anys de servei als gironins i gironines amb ella em va permetre conèixer una persona sensible i valenta alhora. Una persona que sempre va estar disposada a invertir tot el que ella era a favor dels que corrien el risc de ser exclosos de la quotidianitat de la nostra societat. La seva generositat en vetllar i exigir respecte pels drets de les dones, dels col·lectius que la societat moderna encara gosa estigmatitzar o per l'herència que ha de significar per als nostres fills i filles el planeta, la van portar a afrontar amb valentia qüestions que altres es miraven de lluny. Des de la seva opció política va afrontar temes com ara la violència de gènere, els nouvinguts, l'educació, l'ecologia i els valors identitaris de la seva Santa Eugènia estimada amb extrema delicadesa, expertesa i voluntat d'entesa. Però també amb contundència, determinació i gosadia. Recordarem les seves intervencions en els plens municipal i en les nombroses taules de treball en les quals participava, sabent que la seva veu sempre buscava tenir els gironins i les gironines com a únic referent.

Aquests dies molts glossaran la seva densa biografia. I tothom farà memòria de les coses bones que va fer, de les paraules i anècdotes compartides amb ella. Però per sobre de tot el que es dirà caldrà destacar la seva coherència ideològica, que la va portar a prendre decisions polítiques carregades de gran honestedat. Com quan va haver de decidir en el debat sobre la lluita nacional o la defensa dels drets socials, i es va mullar amb un “ho volem tot, ho necessitem tot”. No es podia esperar menys de l'eugenial Núria Terés. Girona necessita el seu llegat. Però el nou país que estem construint entre totes i tots, molt més que mai, perquè sigui tan just i noble com la Núria sempre ho va imaginar. No la defraudarem.

Ens agrada imaginar les Fires com un espai de treva d'infortunis i males passades, però a vegades la realitat és més tossuda que els nostres desitjos. Bé ho sabem després de conèixer que ahir va morir la Núria Terés, educadora, amiga i activista social. Amb la Núria ens vam conèixer al cau de Sant Narcís. Devia ser en alguna excursió de Sant Jordi d'abans de canviar de mil·lenni compartint àpats, jocs, valors i somriures en qualsevol prat gironí. Ella com a mare i jo encara com a adolescent. Després, quan vaig ser cap (monitor) de tres dels seus fills, la relació es va anar consolidant i llavors Girona, la política i la seva capacitat de treball per a la comunitat i els altres ens va portar a compartir molts més espais. De tota aquesta experiència puc dir que en la Núria hi trobava sempre una voluntat ferma de transformació, de defensa de valors com la igualtat, la justícia, la cooperació i la solidaritat. Amb la calma d'una dona que recorria la ciutat amb la bici més bonica de les que es fan i es desfan, decorada per ella mateixa, i una mirada de voler copsar amb precisió allò que deies, la Núria et transmetia seguretat, confiança i coratge. Per a una persona com jo, considerablement més jove, és d'allò més important quan al davant hi trobes una donassa, en un significat intel·lectual del terme, com la Núria. Només podies aprendre'n, d'ella. Però evidentment amb aquesta mort qui més hi perd és Girona. La Núria ha estat una lluitadora incansable pels drets humans a la ciutat, una activista que treia el temps de sota les pedres per poder desenvolupar tasca social des de la seva estimada Santa Eugènia però també en molts altres indrets. Una persona d'esquerres que sabia escoltar els veïns i les veïnes, una regidora de govern d'ICV que va impulsar propostes molt interessants des de l'àrea d'Educació i una regidora de l'oposició constructiva que batallava amb tot perquè Girona no se centralitzés i elititzés. Convençuda dels seus valors i la seva tasca, és també cert que a vegades no havia compartit posicions o formes de l'esquerra cupaire. I ens ho havia dit. Tanmateix, ho feia sempre des de la voluntat d'enfortir l'espai polític de l'esquerra a Girona. Amb la mort de la Núria perdem un actiu importantíssim per a la ciutat però tindrem un llegat que és un pou valuós d'aprenentatges i experiències. Aquests dies les pedres de l'antic pont del Dimoni s'exposen al Museu d'Història després de molt de temps amagades de la llum pública. El dia que aconseguim que aquest pont torni a ser al lloc que li correspon no serem pocs els que hi trobarem el somriure i la força de la Núria. Perquè serà sempre amb nosaltres. Gràcies per tot i per tant.