societat
Un de cada tres morts és incinerat
En els últims cinc anys les cremacions han passat del 25% al 32%
Aquest servei funerari, cada cop més estès, fa disminuir la venda de flors per avui
El nombre d'incineracions a les comarques gironines ha crescut un 28% els últims cinc anys, un creixement superior al que s'ha viscut arreu de Catalunya en el mateix període. Si el 2010 el percentatge d'incineracions era del 25%, el 2015 ja es va tancar amb el 32%, i la tendència durant el 2016 ha estat a l'alça, tot i que encara no es pot quantificar, segons dades de l'empresa de serveis funeraris Mémora. Arreu del territori català, les incineracions el 2010 representaven el 32% del total de serveis funeraris, i el 2015 ja eren el 40%.
Pel director del Grup Mémora a Catalunya, Xavier Poch, el creixement és “absolut”, i està convençut que és una tendència que en els pròxims anys continuarà creixent fins arribar, aviat, a la meitat de les defuncions. A la ciutat de Girona, on Poch recorda que es va començar a implantar el servei fa aproximadament 20 anys, el nombre de cremacions ja arriba al 35%. Amb tot, Poch explica que només un percentatge molt petit de les cendres acaba en un cementiri: “Calculem que només un 20% de les cendres acaba als columbaris, la resta no se sap, pot ser al bosc, al mar o on trien els familiars.”
Menys vendes de flors
La creixent tendència a incinerar els difunts fa que no hi hagi tants morts al cementiri, ja que molta gent escampa les cendres en llocs com ara el mar i el bosc, i això ha fet disminuir les vendes de flors, segons explica el president del Gremi Professional de Floristes de Girona, Eduard Maynegra: “Va a la baixa perquè cada cop incineren més difunts.” Aquesta reflexió, la comparteix el Mercat de la Flor de Vilassar de Mar, on calculen que les vendes baixaran aquest any, que són un 10% inferiors a l'any passat. Malgrat tot, Maynegra hi afegeix que entre els que continuen conservant el costum d'enterrar i portar flors al cementiri, s'ha constatat que cada cop més es busquen més detalls elaborats, fet que ajuda a compensar la davallada. “La gent que segueix els costums i que sempre ha crescut amb les flors naturals va evolucionant, i es van fent coses diferents amb flors diferents”, explica. Actualment, diu, els clients tenen més tendència a comprar plantes que no pas flor tallada. La competència de les flors artificials també és cada cop més evident, perquè no requereix tenir tanta cura al cementiri.
Pel que fa a les tendències, Maynegra explica que també se segueix una moda, i aquest any predominen els colors “rosats i lilosos”, mentre que l'any passat la gent es decantava més pels tons blaus. Entre les preferències florals, el crisantem i la rosa continuen sent els més demanats.
LA FRASE
LA XIFRA
Els morts s'han de mantenir en llocs sagrats
Tot i que la majoria dels que acaben incinerant un familiar opten per escampar les cendres en llocs que no són al cementiri, l'Església catòlica va avisar fa una setmana que el lloc de culte dels difunts és el cementiri. Un document de la Congregació per a la Doctrina de la Fe exposa que les incineracions ja són una pràctica arrelada i no s'hi oposen perquè no hi ha cap raó “doctrinal” per fer-ho, però en canvi determina que les cendres del difunt, per regla general, s'han de mantenir en un lloc sagrat, ja sigui el cementiri o una àrea dedicada a aquesta finalitat “per l'autoritat eclesiàstica competent”. Prohibeix, doncs, la tendència cada cop més a l'alça d'escampar cendres al mar o a la muntanya. Amb tot, la preferència per enterrar el difunt sense manipular el cos és clara, per part de l'Església catòlica, que considera que evita que se l'oblidi. Es prohibeix també tenir les cendres dels morts a casa, i tampoc s'accepta la seva manipulació per convertir-les en ornaments. I és que hi ha empreses que ja fa anys que fins i tot ofereixen la possibilitat de convertir el difunt en un diamant, com recorda Poch. Es tracta d'una oferta alternativa per als que volen un record diferent dels difunts, i fins i tot hi ha empreses que fan penjolls en forma de creu o de cor, amb les cendres del mort. Per Poch, el que cal és “treballar l'oferta en els cementiris per poder dipositar les cendres en llocs a part dels típics columbaris, perquè el que ha fet la cremació té la sensació de posar-lo en un nínxol, que no era la idea de comiat que tenia”, exposa.
Aplicació al mòbil per compartir records
Facilitar la comunicació en un moment tan dolorós com és la pèrdua d'un ésser estimat i oferir un espai íntim per recordar-lo. Això és el que proposa Alife, una xarxa social que ja té més de 57.000 usuaris de 15 països diferents, que ara ha incorporat una nova funció: informar del lloc i l'hora que se celebrarà un enterrament. “Quan mor una persona estimada has de fer moltes coses, preparar la cerimònia, notificar-ho a la gent, en un moment que és quan tens menys ganes de fer-ho”, explica Jordi Martínez, l'emprenedor gironí que ha ideat aquest producte, el qual està tenint una bona acollida entre les funeràries i els tanatoris, que són els encarregats d'oferir-lo als clients. Funciona amb un codi QR i una aplicació gratuïta que es descarrega al mòbil. L'usuari que ho contracta pot controlar en tot moment quins documents es pengen al perfil obert, ja siguin textos, vídeos o fotografies, alhora que decideix amb qui compartir-ho. Alife parteix de la idea que la millor manera de superar la pèrdua d'algú estimat és compartint el record amb les persones del seu entorn, tal com explica Jordi Martínez. El funcionament és el següent: el tanatori o funerària activa la línia commemorativa –perfil– amb totes les dades de la cerimònia i la família i coneguts reben un SMS des del qual es poden descarregar l'aplicació. La funerària lliura una targeta de fusta de roure amb un codi QR que dirigirà a l'usuari a l'entorn virtual de reunió i a la xarxa on podran compartir els records per mantenir viva la memòria del difunt.