Energia
El govern busca una fórmula per collar les elèctriques
Treballa en una ordre per instar les subministradores a signar convenis que afavoreixin les famílies vulnerables
Front comú d'administracions i entitats per combatre la pobresa energètica
Un 9% de la població catalana reconeix que aquest hivern no podrà escalfar casa seva i un 6,8% s'ha endarrerit en el pagament d'algun rebut de llum, aigua o gas. Administracions i entitats socials van escenificar ahir un front comú i van reclamar a les subministradores que, vista la situació d'emergència, facin un gest i es comprometin a garantir l'accés als serveis bàsics de les famílies vulnerables. Va ser en el marc del primer Congrés Català de Pobresa Energètica, a la Fira de Sabadell. El secretari general d'Afers Socials i Famílies, Francesc Iglesies, va explicar que el govern prepara una ordre vinculada a la llei 24/2015 per intentar que les companyies firmin un conveni marc que afavoreixi les famílies sense recursos.
El congrés, organitzat pels ajuntaments de Sabadell, Barcelona i Badalona, l'Àrea Metropolitana i la Diputació de Barcelona, l'associació Ecoserveis i la Taula d'Entitats del Tercer Sector, precisament busca durant dos dies solucions a problemes concrets a partir de debats amb vuitanta ponents. Iglesies va plantejar que la llei 24/2015 s'està convertint en una bona eina per evitar els talls indiscriminats, tot i advertir que “mentre el TC tingui un tracte a favor dels oligopolis elèctrics, la Generalitat no ho tindrà fàcil per garantir el dret als subministraments bàsics”. L'última decisió judicial ha estat tombar el bo social i, en el cas de Catalunya, el cert és que, fins ara, les companyies no s'han avingut a participar en el fons solidari per cobrir els rebuts impagats.
El poder que tenen les companyies subministradores, sobretot de llum i gas, i el preu de l'electricitat, que ha pujat un 24,6% en els últims sis mesos, van motivar dures crítiques dels responsables d'ajuntaments i entitats organitzadores en l'obertura del congrés. Els discursos oficials van tenir un to contundent. “Parlem de complir la llei i de garantir una vida digna als ciutadans”, va afirmar l'alcalde de Sabadell, Juli Fernàndez, mentre que el president de la Taula, Oriol Illa, va lamentar “les polítiques que afavoreixen els oligopolis, els quals alhora troben refugi en la legislació”. I va donar una dada contundent: les entitats van destinar el 2015 més de 200.000 euros a pagar factures de gas, aigua i llum de famílies vulnerables.
Oligarquies i negocis
“No volem ser part de l'engranatge que posa la llei al servei de les oligarquies que només busquen negoci”, va dir l'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater. Tot seguit, la de Barcelona, Ada Colau, va recordar que amb la pobresa energètica estan en joc vides humanes, però es va mostrar convençuda que “el model es pot canviar”, i va recordar que el seu ajuntament, com el de Sabadell, ja ha iniciat expedients per sancionar els talls de subministrament a llars sense recursos. En la mateixa línia, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, va defensar “el treball conjunt de les administracions contra una situació d'injustícia”.
LA XIFRA
Reformar el bo social i regular el preu de l'energia
La reforma del bo social perquè sigui veritablement útil per a les famílies vulnerables; garantir l'accés al gas, la llum i l'aigua com un dret; regular els preus de l'energia d'una manera raonable; aplicar la prevenció i impedir que les companyies puguin tallar subministraments a llars sense recursos són algunes de les reivindicacions que fa la declaració institucional del primer Congrés Català de Pobresa Energètica, on es recorda que es viu “una situació d'urgència social”.
Es reclama l'elaboració d'una estratègia catalana de pobresa energètica, a més de la identificació més detallada de les relacions de causa-efecte de la precarietat energètica. A la Generalitat també se li demana que continuï desplegant els procediments pendents en la matèria i que s'estableixin convenis amb les companyies subministradores. I a les companyies se'ls requereix que es comprometin “a garantir l'accés als subministraments bàsics de tota la població i que es coresponsabilitzin en la lluita contra la pobresa energètica, d'acord amb la llei 24/2015”. Per tot plegat, Colau va assegurar que només l'acció conjunta de les administracions, les entitats i la ciutadania pot fer girar la truita. “Mentrestant, haurem d'atendre emergències i pagar uns rebuts que són abusius”, va dir.