La ressaca al Nepal

A 3.400 metres d'altura, a la vall de Langtang hi ha poblats on se sobreviu entremig de la runa. El terratrèmol que hi va tenir lloc del 25 d'agost del 2015 va deixar desolada aquesta zona al peu de la serralada de l'Himàlaia, a tocar amb la frontera amb el Tibet. Hi van morir centenars de persones, tal com recorda la placa que presideix el monòlit que s'ha aixecat a la vall i que s'ha convertit en lloc de pelegrinatge i de record per les víctimes, entre les quals s'hi va comptar la veïna de Vilassar de Mar Roser Palau, que era a la regió fent senderisme. Alguns dels habitants d'aquests poblats devastats encara vetllen pels seus familiars que no van arribar a localitzar mai, sepultats a sota de les cases.

“La desolació és total, però a les cares no hi perden el somriure ni l'esperança”, explica Lluís Rugama, que aquest estiu ha viatjat fins allà com a fotògraf per seguir de ben a prop els treballs de reconstrucció i les seves necessitats, un any i mig després del sisme i coincidint que es reobria l'accés als turistes al paratge del Parc Nacional de Langtang. “La feina veus que no s'acaba i va molt lenta, perquè els recursos i mitjans que s'hi destinen són mínims i tot es fa de manera manual”, assegura Rugama, que valora l'esforç de moltes ONG i voluntaris que no deixen de treballar-hi i enviar-hi ajuda, com un grup de bombers d'Olot que ara són a la zona.

A Mataró ja fa anys que un grup d'aficionats a la muntanya mantenen relació amb el Nepal i arran de la catàstrofe al país es van decidir a crear l'associació Mataró to Nepal, per formalitzar-hi les ajudes. Quico Silva n'és un dels impulsors arran de l'amistat que va fer, fa anys, amb Suresh Shrestha, gerent d'una empresa de senderisme a Kàtmandu.

Expedicions de mataronins han fet via cap al Nepal i s'han anat implicant en accions solidàries, com la que ell mateix va protagonitzar fa tres anys. “Cada cop que aterres allà veus que les necessitats no s'acaben mai”, explica. Juntament amb dues infermeres de l'hospital de Mataró van marxar a la vall de Pokali, al poble de Wachpu, per portar-hi medicines, material mèdic i mobiliari per poder-hi instal·lar una punt bàsic de salut i de socors. Hi van destinar aleshores els 1.500 euros recaptats amb la venda d'uns bufs. Arran del terratrèmol es van tornar mobilitzar per contactar de nou amb Shrestha i actuar urgentment en els poblats més damnificats. Amb l'aportació de 1.300 euros alguns s'hi van tornar a desplaçar per comprar-hi xapes metàl·liques i refer les teulades de 40 cases de Wachpu i Leti, abans de l'estiu i l'arribada dels monsons asiàtics, quan durant mesos no hi para de ploure.

El projectes per a l'any vinent és col·laborar en la reconstrucció d'una escola en aquesta vall que, sovint, tremola pels sismes. “No s'hi deixen fer construccions de dos pisos, però hi ha escoles poc aïllades”, expliquen en l'associació. “Hi ha més mestres que alumnes i et diuen que és perquè els nens tenen fred quan s'hi han de quedar a dormir, per no desfer les hores de camí per tornar a casa”, explica Silva. La recaptació de la venda dels 300 calendaris que estan quasi venuts fa preveure una llista d'espera per a una segona edició. “Tot el que es recapti i les aportacions de particulars i empreses es volen destinar a la nova escola, és el nostre nou repte”, diu il·lusionat Silva.