Llengua
Nou ajuntaments de la Franja de Ponent declaren que el català és la llengua d'ús predominant als respectius municipis
Es tracta d'una mesura prevista en la Llei de Llengües per tal que el govern d'Aragó pugui elaborar el mapa lingüístic del territori
L'alcaldessa de Mequinensa explica que no es tracta d'una mesura “reivindicativa” sinó de “normalització”
Diferents ajuntaments de la Franja de Ponent han aprovat als respectius plens declarar que el català és la llengua d'ús predominant als seus municipis.
El darrer en fer-ho ha estat aquest dijous l'Ajuntament de Mequinensa (Baix Cinca), el qual se suma d'aquesta manera a altres vuit consistoris franjolins que ja han comunicat al govern d'Aragó que el català és la llengua d'ús majoritari en aquestes poblacions.
Es tracta d'una mesura prevista en la Llei de Llengües d'Aragó, que insta els ajuntaments a traslladar aquesta informació al govern aragonès per tal que aquest la tingui en compte per a l'elaboració del mapa lingüístic del territori, de la mateixa manera que ho hauran de fer els consistoris de les localitats on es parla aragonès.
L'alcaldessa de Mequinensa, Magda Godia, ha remarcat que no és una mesura “reivindicativa” sinó que “només es tracta de normalitzar una situació, per dir que nosaltres parlem català”. L'objectiu d'aquestes declaracions és que el govern pugui elaborar el mapa lingüístic amb les diferents llengües que es parlen històricament a Aragó, després que l'actual executiu eliminés les denominacions de llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental (Lapao) i llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca (Lapapip) per a les llengües catalana i aragonesa, respectivament.
L'alcaldessa ha explicat que “no hi ha un límit de temps” perquè els ajuntaments comuniquin la seva realitat lingüística a l'executiu aragonès.
A més de Mequinensa, altres vuit localitats de la Franja de Ponent han comunicat al govern d'Aragó que el català és la llengua predominant en els respectius pobles. És el cas de Tamarit de Llitera, Albelda, Vencilló, Montanui, Tolva, Bonansa, Areny de Noguera i Sopeira. A partir d'ara altres localitats franjolines també hauran de fer el mateix per dir que el català és la llengua que majoritàriament es parla a les respectives poblacions, de la mateixa manera que l'aragonès en altres territoris de la comunitat.
La població del Baix Cinca ja va ser l'escenari l'any 1984 de l'anomenada Declaració de Mequinensa, que van signar una vintena d'alcaldes de pobles catalanoparlants de la Franja de Ponent per reclamar el reconeixement de la realitat lingüística d'aquest territori en l'Estatut d'Autonomia d'Aragó, l'ensenyament del català a l'escola, així com una llei de normalització lingüística de les llengües d'Aragó. Arran d'aquella declaració es va aconseguir introduir el català com a assignatura a les escoles de la Franja el curs 1985-1986.
Així mateix, al juny del 2013 una trentena d'alcaldes de la Franja van subscriure un altre manifest, que s'ha conegut com a Nova Declaració de Mequinensa. En aquella ocasió es va fer per exigir la derogació de la Llei de Llengües d'Aragó, aprovada pel govern del PP –amb el suport del PAR– i que passava a anomenar Lapao al català parlat a la Franja de Ponent. El document també reclamava la continuïtat de l'ensenyament del català al territori.
Al gener d'aquest any, el govern del PSOE –amb els vots favorables també de Podemos, CHA i IU– va acordar deixar sense efecte les denominacions de Lapao i Lapapip, recuperant així les denominacions de català i aragonès, respectivament.