política
reconeixement
Amer aclama el president
El municipi li va fer entrega ahir de la medalla d'or i del reconeixement com a fill predilecte
Va dir que seran ferms en el procés cap a la independència, i va reclamar també fermesa a la gent
Va expressar àmpliament la seva gratitud pels reconeixements
Els veïns d'Amer es van bolcar ahir en la visita al municipi del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que és fill de la vila. La visita va durar tot el dia, però l'acte central es va celebrar a la tarda, per fer-li entrega de la medalla d'or i del document que el reconeix com a fill predilecte del municipi. Va ser un acte celebrat a l'església del monestir, plena a vessar de gent que no va dubtar a fer una llarga cua per poder assistir a l'esdeveniment.
El president va expressar àmpliament la seva gratitud pels dos reconeixements –entregats per l'alcaldessa, Maria Rosa Vila, i que el 9 de novembre va aprovar unànimement el ple municipal en una sessió extraordinària. El seu discurs va resseguir el passat, present i futur de la vila, amb referències a la seva aportació a la història de Catalunya en moments crucials com la revolta dels remences o les guerres del Francès, dels Segadors i les guerres carlines, o l'actual procés d'independència.
Va reconèixer les mancances d'Amer en els anys de la seva primera joventut: “Carrers sense asfaltar, [...] carrers amb noms de guerra i por –Sanjurjo, Mola, Generalísimo...–, [...] un sol telèfon manual que tancava a les deu de la nit i «la carretera de la vergonya», que ens matava gent i ho continua fent ara”, però considera que amb el pas del temps “Amer ha sabut trobar el seu futur amb fidelitat als seus orígens i al país.”
L'episodi Fernández Díaz
En el marc de l'embolcall familiar que va tenir tot l'acte –rodejat de familiars, veïns i amics d'infantesa–, va explicar també l'entusiasme activista de la seva joventut, quan va anar, la primavera de 1982, amb un autobús a una manifestació contra la Loapa. En la manifestació, ell i uns amics es van posar al capdavant amb una pancarta amb el lema “Independència”: “L'endemà el governador civil d'aleshores els va fer detenir a tots menys els tres nois d'Amer, perquè no ens coneixien. Aquell governador era Jorge Fernández Díaz.” Hi va afegir, amb ironia: “Tants anys després estem tots al mateix lloc. Els uns al bàndol democràtic i l'altre amb els que persegueixen.”
El futur de Catalunya
Puigdemont va arrencar rialles i aplaudiments amb aquesta anècdota, però també va deixar espai per a la reflexió seriosa i greu sobre l'actualitat política del país. Va fer-ho per expressar el seu compromís personal amb el procés per dur Catalunya cap a la independència. Va assegurar que és un paper que assumeix amb total convicció i que ho fa per principis: “El compromís [amb el país] no és en raó al càrrec, sinó als meus orígens, els meus valors i tot el que he après.” Hi va afegir que aquesta ferma convicció de tirar endavant el procés és compartida pels responsables polítics que dirigeixen el país: “No ens veureu defallir”, va dir, tot i reclamar: “Però tampoc ens deixeu sols.” En aquest sentit, va demanar a tots els catalans que continuïn mobilitzats com ho han estat fent fins ara per fer front als temps que vindran, en què la confrontació amb l'Estat s'agreujarà: “Comporteu-vos com aquells pagesos de remença. Tingueu el mateix capteniment i acompanyeu el vostre Parlament i el vostre govern” en el procés de creació d'un estat propi.
Puigdemont, que havia iniciat el discurs admetent que els mèrits que el fan mereixedor de les distincions que ahir se li van donar són fruit de l'atzar, va tancar el seu discurs agraint als amerencs tot el que han fet i donant-los “moltíssimes i infinites gràcies”.
En la presentació de l'acte, l'alcaldessa, després d'escoltar la sardana Festa mil·lenària (de Joan Fontàs amb lletra de Josep Puigdemont) i el poema Assumiràs la veu d'un poble de Vicent Andrés Estellés, va expressar el sentiment d'orgull dels veïns d'Amer pel fet que el president de la Generalitat sigui del poble, i va afirmar que l'acte era un reconeixement a la tasca que com a amerenc Puigdemont fa per la independència del país.
LES FRASES DE PUIGDEMONT
El noi de Can Crous
Jordi Nadal
El president de la Generalitat va despertar una entusiàstica expectació ahir en la seva visita a Amer. Una gentada va esperar-lo a les onze, hora en què s'iniciava la visita amb la signatura del llibre d'honor del poble. Si bé les signatures als llibres d'honor poden estar carregades de formalitats, la de Puigdemont, en la seva prosa clara i gens donada a les banalitats, va ser emocional i amb un marcat to personal: “Sóc fill d'Amer”, confessava d'entrada, per passar a dir que coneix i estima la història d'Amer i que ara, pel càrrec que ostenta, n'és també “protagonista involuntari”, i expressava l'“honor immens” que per ell significaven els reconeixements. El president va passejar per la Fira de Sant Martí, que se celebrava en el marc de les festes de l'aniversari del monestir de Santa Maria d'Amer, consagrat el 9 de novembre de l'any 949, fa 1.067 anys. Acompanyat de la seva dona i les seves filles, va passejar per la fira, tot i que no es pot dir que com un amerenc més. Envoltat per una gernació, va anar saludant coneguts i amics. Es va fer selfies amb alguns, va xerrar distesament amb d'altres, es va interessar per algunes de les activitats de les parades i va participar en la concentració i la lectura del manifest de l'ANC (a les 12 h) Per la democràcia, defensem les nostres institucions, a la plaça de la Vila. Aprofitant el dinar de tastets, va dinar també a la plaça de la Vila. Els comentaris evidenciaven que disposa de l'afecte de la gent: “Goita'l, que guapo... s'ha tallat els cabells”, deia una senyora a una altra. “Té la ironia d'aquí”, assegurava un senyor mentre el seu interlocutor hi afegia: “Sí, i cau bé.” Els Motards per la Independència el van rebre fent rugir motors i tocant clàxons mentre les campanes de l'església repicaven i la gent alçava els braços per fer-li una foto amb els mòbils. Ell somreia contingudament. O potser era sobretot el rictus de l'emoció en veure's rodejat d'amics i coneguts. I admiradors... Un fill d'Amer, president de la Generalitat... “I més tenint en compte el context històric actual”, va dir durant l'acte a l'església del monestir l'alcaldessa. Potser, qui més bé ho va expressar va ser la persona que va llegir el poema de Vicent Andrés Estellés Assumiràs la veu d'un poble –lectura, per cert, a la qual va acabar afegint un vers: “Endavant president!” Abans de la lectura del poema, al costat de Puigdemont, va dir als assistents: “Tenim un problema amb el protocol. No sabem si li hem de dir distingit senyor o molt honorable president... o només el noi de Can Crous. Per nosaltres és un dels vuit fills de la Nuri i en Xavier.” I segurament aquesta era la qüestió: que estaven tractant amb un dels seus amb la familiaritat de la proximitat, però també amb la prudència que imposa la dignitat de la més alta autoritat del país. Però en aquesta barrija-barreja d'emocions, sens dubte, dues van predominar tot el dia. Orgull per una banda, i també admiració.