Societat
CRISTÓBAL COLÓN
FUNDADOR DE LA COOPERATIVA LA FAGEDA DE SANTA PAU
“No em costa jubilar-me, serà més aviat que tard”
Afirma que abans ha d'enllestir el relleu generacional al capdavant de l'entitat per assegurar la continuïtat d'aquest projecte que treballa per la qualitat de vida de les persones amb malaltia mental o discapacitat intel·lectual
L'ens està enllestint un pla urbanístic i la renovació de les instal·lacions empresarials i assistencials
Un sastre peculiar
Cristóbal Colón (Zuera, Saragossa, 1949) feia de sastre quan, de ben jove, es va interessar per la psiquiatria en el marc de l'ebullició d'idees i d'activisme a l'entorn del Maig del 68. Va arribar a Catalunya per treballar en aquest món, i es va llicenciar en psicologia a la UAB. Militant del partit comunista, va rebre la influència del marxisme i la psicoanàlisi. Ell i uns quants companys de partit van entrar en grup a treballar al manicomi de Salt i van implantar-hi l'antipsiquiatria, és a dir, la inserció dels qui n'havien estat usuaris a la societat. A La Fageda ho han aconseguit a través del treball. Ara fan seixanta milions de iogurts i facturen 18,4 milions d'euros en vendes.
Els del principi érem xirucaires, no sabíem res però teníem ganes de fer moltes coses
Cristóbal Colón és l'ànima de la cooperativa La Fageda de Santa Pau. Lidera un procés d'adaptació de l'entitat als nous temps abans de jubilar-se. Des de fa trenta anys, treballa per millorar les condicions de vida de les persones amb malalties mentals severes.
Ja té data per a la jubilació?
Fa anys que la preparo, però sobretot fa anys que preparem el relleu generacional. Som la meva dona i jo i molts altres que són clau en l'organització, i tots fem anys. Anirem marxant i hem de preparar un equip més jove amb la voluntat que el projecte, que és imprescindible per a la comarca, tiri endavant.
Fins quan hi serà vostè, doncs?
Fins que ho consideri necessari. No em costa gens jubilar-me, perquè la vida professional, com tot, fineix. Només em preocupa fer-ho bé.
I com està sent aquesta preparació de l'etapa post-Colón?
Hem anat fent passos cap a una segona etapa: un codi de bon govern, canvis jurídics, el relleu generacional, una renovació de les infraestructures... Ara estem treballant molt intensament per organitzar el funcionament d'una estructura que té dimensió laboral i social, que són complicades en si mateixes i si les barregem la complexitat es multiplica. Els del principi érem xirucaires, no sabíem res però teníem ganes de fer moltes coses. El món ha canviat i calen nous perfils als nous gestors.
Ara toca créixer?
No, l'objectiu principal, el treball com a eina de rehabilitació per a persones amb problemes, és preservar l'ànima del projecte. No ens preocupa el creixement, però, quan fas les coses bé, la tendència és a fer més coses. No podem perdre de vista que som un projecte estrictament comarcal. Vam néixer per ajudar les persones amb trastorns mentals severs o discapacitats psíquiques. Sí que obrirem el ventall de col·lectius de la comarca amb qui volem treballar, com per exemple els joves en risc d'exclusió.
Alguna proposta concreta?
Després de quatre anys d'una intensitat extraordinària, estem al final d'un cicle i al principi d'un altre, i això genera molta activitat de tota mena, sobretot intel·lectual. Dins d'aquesta voràgine de reflexió, moltes idees encara no es poden concretar. Sembla fàcil, però es tracta de posar sobre la taula trenta anys.
Però alguna idea pot aportar...
Sí, que estem treballant en programes que tenen a veure amb la formació.
Expliqui's.
Volem donar a tota la nostra organització un caire formatiu, que La Fageda sigui escola, simultàniament al que estem fent. Treballem per crear una estructura educativa que pugui ser una plataforma per a col·lectius com els joves que no han treballat mai. A la cuinera, per exemple, li vull demanar que sigui una bona formadora de cuina fent cuina.
I la part empresarial?
El nostre mercat és Catalunya i no volem anar més enllà, però podem fer coses diferents de les que fem ara, de fet presentarem novetats quan tinguem la fàbrica nova ordenada i en funcionament. Més aviat intentem gestionar bé per no morir d'èxit.
Pot donar detalls de la fàbrica?
Substitueix la primera de iogurts del 1993 i està preparada per absorbir el creixement natural de cada any.
Les obres acaben?
Vam intentar detectar totes les necessitats en un pla urbanístic i el vam implantar instal·lant una caldera de biomassa, fent una nova cambra frigorífica; ara actuarem a la masia, on hi haurà la part assistencial, i anem desenvolupant el pla per posar les bases de les infraestructures futures.
Què quedarà pendent?
Quan buidem la fàbrica vella de producció de iogurts, l'enderrocarem i edificarem al mateix espai i això acabarà les obres. Haurem invertit 12 milions en els últims quatre anys, i ara n'invertirem 4 més en els dos o tres anys vinents.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.