Un ‘gran germà' a la Sagrada Família

És sabut que la Sagrada Família és un dels punts que més mirades atreuen a Barcelona, i també que els mòbils exerceixen d'extraordinaris subministradors d'informació sobre els seus usuaris. De manera que ningú s'hauria de sorprendre que al voltant del temple semigaudinià s'hagi instal·lat una mirada omnipresent que tot ho registra. I no, no és la de cap divinitat, sinó, facilitada en bona mesura pels telèfons que tothom porta a la butxaca, la del gran germà orwellià, la de la tecnologia al servei de l'administració.

Si més no, aquest virtual ull panoràmic va estar instal·lat a la zona durant quatre setmanes al juliol, i va servir a l'Ajuntament de Barcelona per recollir tones d'informació sobre els fluxos de visitants. La prova pilot la va desenvolupar el consistori en col·laboració amb el centre tecnològic Eurecat i la Fundació Mobile World Capital Barcelona, i va consistir en la instal·lació de càmeres 3D als accessos de l'estació de metro de Sagrada Família, que permeten comptar persones de manera més fiable que les convencionals, i d'una desena de sensors Wi-Fi i GSM.

Els primers resultats, presentats ahir pel regidor de Turisme i Empresa, Agustí Colom, a la Smart City Expo que es fa a Fira Barcelona, conclouen que un 80% de les persones que passen per la zona hi són menys de cent minuts i no visiten el temple. I, d'aquestes, un 20% s'hi estan entre deu i vint minuts, i un 50% no passen dels quaranta. La màxima afluència es dóna de deu a dotze del matí. Les xifres són similars tots els dies d'entre setmana excepte els divendres, que s'assemblen més a les dels dissabtes i diumenges. Les eines posades en joc, però, van més enllà i permeten discriminar entre turistes i residents, perquè els sensors detecten les targetes SIM dels mòbils, amb les quals es pot saber, d'una banda, on han estat adquirides, i, de l'altra, quants cops passa per la zona aquella targeta –i s'entén que el seu propietari– i quin recorregut ha fet, explica el director de la unitat de Big Data Analytics d'Eurecat i del centre d'excel·lència en Big Data de Barcelona, Marc Torrent.

Tot plegat ha permès determinar també que un 24% de les persones detectades eren estrangeres, i, d'aquestes, la majoria (un 21,7%) eren franceses, seguides per les italianes (un 9,4%) i les britàniques (7,1%). D'entre els visitants estatals, barcelonins a banda, el paquet més nombrós l'integren el 26% provinents de Madrid. El volum d'informació que genera el sistema és altíssim i “la clau és poder treballar en equip amb les persones que necessiten les dades, per poder saber quines extreure'n”, explica.

Es pot saber, per exemple, els recorreguts més habituals en funció del país de procedència dels visitants, o del dia de la setmana. Tot al servei d'una millor gestió del turisme, diu Colom, que insisteix que cal acabar d'extreure tot el suc, en forma de més dades, a la prova pilot abans de prendre decisions sobre la seva continuïtat o extensió a altres zones. “De moment, la principal conclusió és que és útil per resoldre problemes mitjançant la recollida d'informació”, diu l'edil, que admet que cal seguir afinant les eines, però entén que ajudaran a “millorar els serveis als visitants i reduir l'impacte del turisme” als espais més saturats.

L'afer té també una lectura inquietant, la recurrent amb tot el que té a veure amb el big data: que gràcies als mòbils empreses i administracions coneixen el detall dels desplaçaments de cada ciutadà. Torrent, però, insisteix que les dades “sempre s'usen agregades i en tot moment es preserva l'anonimat”. “Sabem per on i quants cops ha passat la mateixa persona, però no qui és.” Colom admet el símil orwellià, però esmenat: “És un gran germà però en positiu.”