Societat

PERE VILADOMIU PORTABELLA

EMPRESARI

“El primer familiar dedicat al tèxtil va ser l'avi de l'avi”

“Normalment les fàbriques estaven fora del poble i les colònies es van construir perquè els treballadors no haguessin de desplaçar-se en acabar la feina”

“Hi vaig entrar a treballar perquè m'agradava, hi havia passat els estius mentre estudiava i, com que em deixaven ficar el nas per tot arreu, vaig entrar a la fàbrica amb ganes de fer-ho”

Inquiet
Pere Viladomiu es va criar sentint el soroll dels telers a la fàbrica familiar. Allà va passar els estius de la seva infantesa i adolescència, i ja més tard en acabar la carrera d'enginyer va entrar a treballar al lloc de les seves inquietuds juvenils. Allà va començar una llarga carrera empresarial que l'ha fet conèixer moltes i diverses facetes del món empresarial. Encara ara, quan vuitanteja, el seu caràcter i el seu desig d'escoltar fa que li agradi conversar sobre temes diversos i, especialment, sobre l'actual situació política de Catalunya, està preocupat pel tema i llegeix tot el que li cau a les seves mans relatiu a aquesta qüestió.
El tancament de la fàbrica va ser un moment molt trist per a tots; per a nosaltres també

Pere Viladomiu és un empresari que forma part d'una nissaga catalana que ha viscut el món tèxtil en l'època del seu esplendor i també de la seva desaparició. Té 84 anys, és independentista i li preocupa tot el que passa, més pels seus néts –en té vuit– que per ell mateix.

Qui va introduir la nissaga dels Viladomiu en el món del tèxtil?
El primer de la família dedicat a la indústria tèxtil va ser l'avi del meu avi. A Sallent tenia telers repartits per diversos edificis, un dia va decidir agrupar-los i fer una fàbrica. Aleshores va agafar la tartana, parlo del 1867, i va anar riu amunt fins a trobar un lloc on el salt de l'aigua pogués crear la força necessària per fer anar les màquines. Això ho va trobar a Gironella, va comprar el terreny, hi va muntar la maquinària, i més tard la família va comprar una fàbrica a Puig-reig.
Com van néixer les colònies del tèxtil?
Fins als anys cinquanta o seixanta la gent que treballava a la fàbrica era del poble i gent de pagès de les rodalies. Normalment les fàbriques estaven fora del poble, i les colònies es van construir perquè els treballadors feien una jornada laboral més llarga, els desplaçaments eren molt més difícils per la manca de mitjans de comunicació, vinguessin d'on vinguessin. Allà tenien de tot, des de l'escola fins a l'església, i també llocs per anar a comprar. El rebesavi Tomàs va treballar i vam arribar a tenir vuit-cents treballadors.
Quan vostè hi va entrar a treballar, la fàbrica ja estava molt modernitzada?
Vaig començar als anys cinquanta. El meu pare ja hi havia fet moltes inversions, era una persona que invertia en la fàbrica tant com podia. Hi vaig entrar a treballar perquè m'agradava, hi havia passat els estius mentre estudiava i, com que em deixaven ficar el nas per tot arreu, vaig entrar a la fàbrica amb ganes de fer-ho.
Com arriba la crisi del tèxtil?
Durant més de cent anys la indústria tèxtil va ser molt important, amb centres fabrils a Alcoi, a Béjar i a Catalunya, però els nous països que van començar a industrialitzar-se van fer que l'oferta s'ampliés i oferien el producte molt més econòmic, a uns preus amb els quals aquí no podíem competir.
El tancament de la fàbrica devia ser un moment molt dur per als treballadors.
Va ser molt trist per a tots; per a nosaltres també. Hi havia famílies que tots estaven treballant a la fàbrica; el meu germà va anar a parlar un per un amb tots els treballadors. Van ser moments molt durs. El Fogasa va assumir les indemnitzacions i nosaltres vam renunciar a anar a la subhasta de les cases on vivien els treballadors, malgrat que ho podíem haver fet, així els treballadors que ho van voler van poder quedar-se la casa on vivien.
Què va fer quan l'empresa familiar va tancar?
Em vaig associar amb dos col·legues per assessorar empreses; després, quan el càmping de Blanes, empresa de la família, es va quedar sense director vaig ocupar aquest lloc durant set anys fins que em van dir que era massa gran i em vaig jubilar.
Per què va venir a viure a Castellterçol?
Hem estiuejat aquí durant molts anys, el meu pare anava un dia a la setmana a la fàbrica i Castellterçol li quedava a mig camí entre Barcelona i Puig-reig. D'això ja fa 68 anys. Vivíem a Barcelona però els estius els passàvem a Castellterçol. Ara fa anys que visc aquí, voto aquí i sóc un castellterçolenc més.
Ara és independentista. Ho ha estat sempre?
No ho he estat sempre, perquè crec que si ens haguessin donat un concert econòmic com el basc ara no hi hauria tants independentistes. Però quan veus que des del govern espanyol no fan res ni per les rodalies, ni pel corredor mediterrani, ni per res de res, et sents tan menyspreat que només ens queda una solució, fotre el camp.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.