Adobs, vins i ciutadans
LA VINÍCOLA · El complex modernista que conté l'Ajuntament i el centre cívic de Santa Margarida de Montbui conserva el nom de l'empresa que el va ocupar bona part del segle XX ADOBERIA · El primer edifici es va dedicar inicialment a l'adob de pells CENTRE · Es va edificar enmig de camps que es van acabar convertint en un poblat barri
Les fàbriques van néixer enmig del camp i han acabat envoltades pel nucli urbà de Montbui
Tothom coneix els edificis que actualment contenen l'Ajuntament i el centre cívic de Santa Margarida de Montbui com La Vinícola, però pocs saben que el vi té poc a veure amb el seu origen.
En uns terrenys propers al Rec d'Igualada i al peu d'un dels torrents que travessen Montbui, el blanquer igualadí Joan Valls va construir l'any 1904 una adoberia acompanyat d'altres socis. L'edifici, amb una façana característica del modernisme industrial, es va construir en una finca anomenada La Falconera, al peu de la carretera que comunicava Igualada amb Valls que havia estat oberta el 1895. L'empresa passaria poc després a mans de Marià Munguet, que donaria el primer nom a l'immoble, Cal Munguet. Tot i que es considerava una de les adoberies més innovadores de l'època, va acabar fent fallida el 1921 i va ser comprada pel blanquer igualadí Ramon Maria Catarineu, que tampoc l'aconseguiria tirar endavant.
Fàbrica de vins i licors
El 1923 adquireix l'edifici la societat Canet i Sabater, que fundaran La Vinícola SA, un celler de vins i fàbrica d'alcohols. L'activitat de la fàbrica d'alcohols va cessar el 1947, però s'hi va mantenir l'elaboració de vins i a finals dels anys seixanta, amb una vintena de treballadors, es crea una planta embotelladora. Pel creixement de l'empresa, a l'antic edifici de l'adoberia se li sumaria el 1942 l'actual Ajuntament, un celler de nau basilical on hi havia les grans tines de vi, de 80.000 litres de capacitat. La nova edificació, dissenyada per l'arquitecte Bonaventura Bassegoda, mantindria també la utilització del maó com a element constructiu i decoratiu a les façanes.
El 1975 obre portes un supermercat en un dels edificis per complementar una activitat vinícola en decadència. La dècada dels 80 la companyia no va poder remuntar, i en aquesta agonia fins i tot es va produir una explosió que va provocar la mort d'un dels treballadors.
El complex passa a ser municipal
El 1988, l'Ajuntament compra la finca per uns cent milions de pessetes. L'antiga fàbrica estava al bell mig del barri de Sant Maure, un nucli urbà nascut entre els anys 50 i 60 per l'impuls de la immigració de la resta de l'Estat que buscava un lloc on viure a preus més assequibles que a la veïna Igualada.
A principis dels anys 80, la capitalitat del municipi de Santa Margarida de Montbui havia passat del poble originari –d'uns 700 habitants– al barri, que superava els 8.000 habitants. L'Ajuntament, però, estava als baixos d'un bloc de pisos.
La compra de La Vinícola va permetre dotar el barri d'un centre de la vila inexistent fins llavors en un barri on l'especulació dels anys 70 va deixar una enorme densitat urbana.
El municipi va fer ús dels espais del recinte fins i tot abans de reformar-lo. L'antic supermercat va acabar convertint-se en sala de ball per a la gent gran o en escenari de teatre. La desapareguda caseta del guardià era seu de les activitats infantils, el garatge era utilitzat per la brigada municipal i l'antic celler era escenari d'exposicions.
L'any 1992 es va inaugurar el nou Ajuntament. La reforma va respectar l'estructura de l'antic celler, i els despatxos i sales es concentren als extrems de l'edifici, de manera que queda lliure la nau central.
El 1998 es va completar la reforma del primer edifici construït, que conté un centre cívic. El procés va respectar la façana modernista i va permetre recuperar l'antiga caldera de la fàbrica de licors, ubicada al soterrani però visible des dels amplis jardins del recinte.