Menjar més que pasta

“Em vaig fer un potatge per a mi sola.” La Melody, 28 anys i una filla de cinc mesos que puja tota sola, recorda perfectament què va significar rebre la targeta de prepagament per comprar aliments. I en recorda “el potatge”. Mare i filla, la petita Samira, són una de les gairebé 104.000 llars de Catalunya sense cap ingrés. Les feines en el sector de la neteja o repartint publicitat es van acabar quan va quedar embarassada. “No vull sempre això. Vull tenir una feina, que la nena pugui anar a la guarderia i estar bé totes dues. Però ara hi ha el que hi ha...”, planteja la Melody.

Fins fa poc per menjar s'espavilaven amb els xecs Proinfància de l'Obra Social La Caixa i l'ajuda en espècies de la Creu Roja. “M'alimentava de galetes i de pasta amb tonyina de llauna. Sé cuinar, però no podia perquè no podia comprar res”, recorda. La poca varietat dels lots solidaris d'aliments és un tema que ja comença a preocupar les entitats socials que acompanyen persones vulnerables. “Una família que recorre a donacions alimentàries en espècie durant anys no pot mantenir una dieta sana ni equilibrada”, reconeix l'adjunta a l'Acció Social de Càritas, Mercè Darnell. Tot i que es fan esforços per afegir-hi fruites, verdures i carn o peix congelat, no és fàcil. Una de les solucions és que, com la Melody, la beneficiària tingui uns diners disponibles i se'ls administri com vulgui. Cada mes, mentre dura l'ajuda, se li ingressen 150 euros que pot gastar-se en menjar on vulgui.

“Feia molt de temps que no podia anar a comprar i el primer cop vaig embogir una mica –reconeix–. Vaig comprar carn, peix, verdures... De tot. Vaig veure el cel.” “Mai de la vida havia tingut la nevera tan plena”, insisteix. I reprèn el fil de la conversa: “Saps que xulo que és poder anar al súper amb el carro, com tothom?”

La targeta per a aliments forma part del programa d'acompanyament de la Melody a Càritas. Amb la seva filla van cada matí al servei maternoinfantil de l'entitat a Sant Adrià de Besòs: “Venir aquí ens ajuda molt, tant a la meva filla com a mi. Trobar-me amb altres mares em fa adonar que tot això no em passa a mi sola i que me'n puc sortir.” La Melody ha passat de quedar-se tancada a casa a fer amigues al maternoinfantil i a guanyar confiança.