Societat

societat

població

Més municipis que guanyen veïns que no que en perden

Les dades del padró l'1 de gener del 2016 mostren que 110 municipis van guanyar habitants, 104 en van perdre i 7 es van quedar igual

Pocs canvis entre els grans i la Vajol es queda sol com a més petit

L'any 2015 es va trencar la tendència de pèrdua de població dels últims anys, no només en el conjunt de la demarcació –522 habitants més– sinó també si mirem dades per municipis. Així, a diferència dels anys anteriors, les dades del padró de l'1 de gener del 2016 mostren que durant el 2015 el nombre de municipis gironins que van guanyar veïns és més alt que el dels que en van perdre. Concretament, en 110 la població va créixer, en 104 va disminuir i 7 es van quedar igual. L'any anterior, per exemple, 119 havien perdut veïns, 96 n'havien guanyat i 6 s'havien quedat igual.

Les localitats que van guanyar més població, en nombres absoluts, van ser, com és lògic, algunes de les més grans: Girona, amb 669 veïns més; Figueres (380), Calonge (189) i Sant Feliu de Guíxols (174). També van créixer en més de 100 habitants Celrà (148), Palafrugell (135), l'Escala (124), Torroella de Montgrí (118) i Sils (112). En total, 9 municipis, quan l'any anterior només 6 havien augmentat en més de 100 veïns. Percentualment, els increments més importants van ser, és clar, en pobles petits, en què poques persones suposen un gran canvi. Destaquen Vilamaniscle (12,85%), Vilamacolum (8,84%), Cabanelles (8,44%), Campelles (7,87%) i Toses (7,10%). També creixen per sobre del 5% Sant Climent Sescebes (6,66%), Vila-sacra (6,42%), Viladamat (5,67%) i Ultramort (5%).

Al costat contrari, la lògica funciona igual i els que més veïns van perdre van ser també localitats més grans –Lloret de Mar (576), Palamós (234), Roses (137), Tossa de Mar (125) i també Vidreres (109)–, i els descensos percentuals més forts van ser en pobles petits –Pedret i Marzà (6,74%), les Lloses (5,75%) i la Vajol (5,68%).

Més grans i més petits

El descens de la Vajol és especialment significatiu perquè deixa aquesta població com la més petita de la demarcació en solitari, amb només 83 veïns, cinc menys que un any abans, quan va empatar a 88 amb Palau de Santa Eulàlia, que ara en guanya dos (90). També es queden sota dels 100 habitants Susqueda (95, 3 més) i Meranges (99, 1 menys).

Pel que fa al rànquing dels 20 municipis més grans de la demarcació no hi ha cap canvi entre les primeres 15 posicions. Destaca que el descens de Lloret –que per tercer any consecutiu és el municipi que més habitants va perdre– fa consolidar Blanes com a tercera població gironina –posició que va recuperar l'1 de gener del 2014–; ara la distància entre les dues ciutats ja és de més de 2.000 habitants. El rànquing continua encapçalat a molta distància per la capital, Girona, amb 98.255 (669 més), seguida per Figueres (45.726, 380 més), Blanes (39.060, 72 menys), Lloret (37.042, 576 menys), Olot (34.000, 56 més), Salt (29.404, 62 més), Palafrugell (22.868, 135 més) i Sant Feliu de Guíxols (21.760, 174 més). Per sobre dels 15.000 habitants continuen Roses (19.438, 137 menys), Banyoles (19.239, 60 menys) i Palamós (17.677, 234 menys). També mantenen posició Santa Coloma de Farners (12.583, 98 menys), Torroella de Montgrí (11.506, 118 més), Castelló d'Empúries (10.784, 86 menys) i la Bisbal d'Empordà (10.742, 17 menys). El primer canvi és en la posició 16, que passa a ocupar Calonge (10.709, 189 més), que avança tant Ripoll (10.583, 49 menys) com Castell-Platja d'Aro (10.567, 22 menys). Tanquen el rànquing dels 20 primers –que es correspon amb els que superen els 10.000 habitants– l'Escala (10.400, 124 més) i Cassà de la Selva (10.025, 5 menys).

LA XIFRA

753.576
habitants
era la població de la demarcació l'1 de gener del 2016, 522 persones més que un any abans (+0,07%).


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.