El capellà més popular del país

Proper, senzill i entenedor, savi, carismàtic, apassionat de la vida... són alguns dels adjectius que definien a Mossèn Ballarín, el capellà més popular de Catalunya que ens va deixar el passat mes de març a l'edat de 96 anys. En la vessant religiosa, Ballarín va ser 35 anys rector de Queralt, i en els darrers anys també va exercir de capellà a Berga i a Gòsol. La seva religiositat va estar sempre marcada per la senzillesa, per escoltar més que parlar i per explicar les coses de manera entenedora i propera a la gent amb qui tractava.

Més enllà de la vocació religiosa, Mossèn Ballarín va desenvolupar una intensa activitat cultural i intel·lectual al llarg de la seva vida, i sempre amb un clar esperit catalanista. De fet, el seu llegat bibliogràfic és molt extens amb una cinquantena d'obres publicades. Entre elles hi destaca la novel·la Mossèn Tronxo (1989), un homenatge als capellans de poble i a la vida quotidiana a pagès que ha arribat a superar els 100.000 exemplars venuts. Encara a nivell literari, Santa Maria, pa cada dia li va valdre el premi Ramon Llull de novel·la el 1996. Mossèn Ballarín també va ser un habitual en els mitjans de comunicació, tan a la televisió –finestra que el va catapultar més ràpid cap a la popularitat–, com en els diaris, sent articulista del diari Avui des dels inicis de la publicació, el 1976, i fins als darrers dies de la seva vida a través de El Punt Avui. El seu darrer article en aquest diari, curiosament, el va dedicar a la seva estimada marededéu de Queralt, de la qual destacava que del centenari de la coronació que s'ha celebrat aquest 2016, “a mi me'n toquen 35”.

El comiat de Mossèn Ballarín es va fer a l'Església de Santa Eulàlia de Berga, i en la cerimònia s'hi van aplegar un bon nombre de personalitats polítiques, religioses, culturals i també moltes persones que a nivell particular van voler retre-li un últim homenatge assistint a l'acte. La missa va ser presidida pel Bisbe de Solsona Xavier Novell. El rector de Queralt, Ramon Barniol, el va recordar amb aquestes paraules: “era feliç amb molt poques coses. Déu, la família, els amics, els llibres, Catalunya i el Barça”.