“El dret d'asil és un deure democràtic”

És preocupant i humanament inacceptable que en conjunt estem acollint molt poc. L'Europa que va inventar el dret d'asil ara maltracta les persones que el necessiten, els nega l'auxili, i això té i tindrà conseqüències molt greus. Certament, no hauríem de perdre la memòria.

Molt ben dit!

En actuar així, Europa es nega a ella mateixa. El dret d'asil és un deure democràtic i, per tant, la política de refugi no és només un acte de solidaritat, sinó un element legitimador del poder polític democràtic. Les democràcies tenen la responsabilitat de protegir els drets humans arreu del món. Tots els estats que han subscrit la convenció de Ginebra sobre refugi han assumit un deure jurídic i moral que no poden obviar. Lamentablement, la democràcia europea no està assumint el seu compromís davant la crisi humanitària més gran viscuda des de la Segona Guerra Mundial, amb més d'un milió de persones caminant pel continent buscant protecció. La UE té 500 milions d'habitants i només ha estat capaç de planificar una relocalització de 170.000 refugiats, i encara no l'ha complert.

Això passa quan la democràcia no se sap defensar i es va debilitant. La por no és cap argument polític, és una percepció que, degudament estimulada, fa prendre les pitjors decisions, com per exemple, i ja s'està produint, la renúncia de la llibertat i la dignitat de les persones per obtenir una suposada major seguretat. Europa té avui el repte de decidir si governa d'acord a un projecte d'espai democràtic en què els drets són respectats o es deixa endur per aquesta perillosa deriva de la por i la involució democràtica que promou l'extrema dreta i que ens fa pensar en l'ascens dels totalitarismes dels anys 30.

L'ideal d'un govern mundial que inclogui totes les persones és necessari perquè s'ha produït una gran contradicció entre el bé públic i l'interès particular, i això genera caos, inestabilitat i violència. L'interès particular ha agafat una dimensió planetària; hi ha companyies que facturen més que el PIB de molts estats, s'escapen de tot control i influeixen en les legislacions. En canvi, el bé comú no té qui el protegeixi a escala mundial, la globalització ha fet augmentar les desigualtats i les polítiques democràtiques pateixen un fort descrèdit perquè no responen a les necessitats de la població castigada per la crisi. Llavors és quan apareixen els salvadors de torn: els Trump, Orban, Le Pen, Kaczynski, Putin, Erdogan, amb solucions realment esfereïdores. I, per altra banda, no ens oblidem que han estat esclafades les aspiracions democràtiques dels països del sud de la Mediterrània, motiu que explica també l'èxode de part dels seus habitants.

Preparem un programa propi d'acollida perquè l'estatal és ineficient, s'embolica en un absurd de burocràcia que fa perdre temps i mena al col·lapse. Estem consensuant el programa amb les entitats que treballen sobre el terreny i encara no és el moment de detallar-lo, però en general està orientat a millorar l'l'autonomia de les persones i a la construcció de vincles amb la societat d'acollida perquè puguin engegar de nou la seva vida interrompuda.