Identificat al cementiri de Tremp un anarquista de Castelló mort a mans franquistes

El Govern ha pogut identificar, per primer cop des del 2008, unes restes òssies trobades en una fossa feta durant el franquisme, en aquest cas al cementiri de Tremp. Es tracta d'un anarquista de Cirat, a la demarcació de Castelló, que s'havia amagat primer a Barcelona i després prop de la capital del Pallars Jussà acusat de col·laborar amb els maquis. Els seus familiars el buscaven des del 2005 i finalment han pogut confirmar que el seu parent va morir, teòricament es va suïcidar, a la caserna de la Guàrdia Civil de Tremp el 1948.

El conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, s'ha reunit aquest dimecres al matí amb els familiars de Vicente Santolaria Escrich. Les proves d'identificació genètica de les restes òssies s'han contrastat amb les d'un nebot seu i així s'ha pogut confirmar la identitat. El germà, Francisco Santolaria, i el nebot, Juan Santolaria, han assistit a la trobada per a recollir la documentació i formalitzar el traspàs de les restes, que seran enterrades definitivament aquest proper dissabte al seu poble d'origen.

Els familiars del desaparegut van sol·licitar a la Generalitat de Catalunya la localització de les seves restes. El Departament d'Afers Exteriors, mitjançant la Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament i en col·laboració amb l'Ajuntament de Tremp, va atendre la sol·licitud dels familiars per a la recerca i l'exhumació de les restes de la persona desapareguda i va documentar exhaustivament el cas per a poder determinar exactament el lloc on havia estat inhumat, l'única fossa del cementiri que no tenia nom.

Les excavacions es van iniciar al juny i entre els dies 3 i 5 d'octubre es va fer la intervenció arqueològica que va posar al descobert un esquelet enterrat de bocaterrosa sense taüt i dins d'una bossa de plàstic, però tocant al cadàver d'una dona.

Finalment, el resultat de les proves d'identificació genètica han permès confirmar que les restes corresponen a la persona que s'estava cercant. Tot i que va morir sense descendència, les proves s'han fet mitjançant anàlisis comparatives i encreuament de dades genètiques de les restes òssies del desaparegut i del seu nebot. Aquesta és la setena vegada que s'identifica una persona exhumada en una fossa a Catalunya i la primera des de l'any 2008.

Pla de Fosses

La identificació dels desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme és una de les polítiques prioritàries del Govern, per això s'ha impulsat el Programa d'Identificació Genètica i s'està treballant en l'elaboració d'un Pla de fosses per tal que el cas de Tremp no sigui una excepció. A principis de novembre el Departament va iniciar les proves genètiques dels familiars de persones desaparegudes per aconseguir una base de dades que permeti l'encreuament amb les dades genètiques de les restes òssies i els familiars. El proper divendres es presentarà un pla detallat per explicar-ne més detalls.

Acusat de maqui

Segons la documentació recollida, Santolaria va ser detingut sota l'acusació de col·laborar amb els maquis i va morir a les dependències policials de Tremp el desembre del 1948. Va néixer el 1902 a Cirat (Alt Millars) i quan era adolescent, el 1916, va marxar a Barcelona, on va treballar al sector de la construcció i es va afiliar a la CNT. Es va exiliar a França durant la dictadura de Primo de Rivera i va tornar amb la proclamació de la Segona República. El 1931 va fundar la CNT a Cirat i el 1936 va ser escollit alcalde en una llista del Front Popular. Un any més tard es va mobilitzar amb l'exèrcit republicà i el 1939 va ser condemnat a 16 anys de presó, tot i que només en va complir dos i mig. Després va tornar al seu poble i va treballar al camp.

Santolaria havia estat acusat de maqui i per això, arran de l'assalt guerriller a un poble veí a principis del 1948, va marxar de la seva localitat a peu per refugiar-se primer a Barcelona i més tard en un mas de Mata-solana (Pallars Jussà) fent ús d'una identitat falsa. L'11 de setembre del 1948 la Guàrdia Civil el va detenir i el 12 de desembre del mateix any va morir. Segons la versió oficial del règim, es va suïcidar a la cel·la de detenció del dipòsit municipal amb un cordill, fet que l'anàlisi forense no ha pogut determinar.

Altres actuacions

El conseller Romeva va anunciar el darrer juliol, que el Govern també està actuant en la localització de fosses al Pallars Sobirà i a Terres de l'Ebre. La majoria de fosses civils resultants de la repressió estan localitzades als territoris de l'Ebre i el Pirineu.

El Departament també va encarregar el passat juliol a la Universitat Rovira i Virgili la realització d'un estudi, que ja està en marxa, per geolocalitzar i documentar totes les fosses del període de la Guerra Civil a les Terres de l'Ebre i el Priorat. El passat mes de maig també es van inhumar al cementiri municipal de Sant Pau d'Ordal (Subirats, Alt Penedès) les restes òssies de set soldats republicans que hi van morir durant els combats del gener del 1939 a la Serra de Riés i que van ser exhumats de quatre fosses comunes.