A mossèn Cinto li agradaria

Els voluntaris del Grup de Treball del Patrimoni del Pla de l'Estany ja han fet moltes neteges i reparacions d'elements arquitectònics de la seva comarca, però potser cap ha estat tan emblemàtica com la de l'últim lloc on han estat: la font del Salt d'en Vila, a Pujarnol.

Joan Maragall va passejar un cop pel bosc que cobreix el riu Matamors a l'altura de Pujarnol i el va descriure així: “Un indret verd i profond, com mai cap més n'hagis trobat al món: un verd com d'aigua endins, profond i clar.” En aquesta zona idíl·lica del terme de Porqueres, caracteritzada per l'existència de dos salts d'aigua, hi ha la font esmentada. Aquí, Jacint Verdaguer, l'agost de 1884, va reunir amics seus de la comarca de Banyoles –entre els quals el cèlebre intel·lectual, farmacèutic i arqueòleg Pere Alsius– en una lectura de poemes. L'estada en aquell paratge de l'autor de Canigó es recorda amb un monòlit i una placa col·locada cent anys més tard.

L'aspecte que tenia la font i el seu entorn fins fa pocs dies no devia semblar-se gaire al de l'època de mossèn Cinto i de Maragall, ja que, tot i ser de fàcil accés, el lloc de mica en mica havia caigut en l'oblit i en el consegüent abandonament. Però si hi passeu avui, ho trobareu net i endreçat perquè el cap de setmana passat ho van estar arranjant la gent de l'esmentada brigada de voluntaris. “Hem netejat els bancs, el monòlit i la taula, així com els graons que hi ha en el segon tram del corriol, que ens permet baixar des de la carretera fins a la font”, explica un dels deu homes –tots, jubilats entusiastes de la història i el patrimoni– que hi van participar. En el seu llibre Fonts del Pla de l'Estany, Enric Estragués i Gabriel Estragués afirmen que d'aquella font en un surt un cabal de 450 litres / hora i que l'aigua brolla a quasi 13 graus de temperatura. Es referien, és clar, a les èpoques de pluges abundants, ja que els voluntaris de la neteja diuen que ells hi van trobar tan sols un trist rajolí.

La següent sortida de la brigada probablement serà de nou a aquesta font perquè volen refer-hi l'empedrat dels bancs i arranjar els corriols que menen als dos salts d'aigua que hi ha a tocar de la font.