Pluja, fred, fe, festa

A la mateixa hora, les set, que a l'església de Tossa, José Antonio Gómez Cerrato, un empresari audiovisual de 44 anys, sortia vestit amb l'hàbit de pelegrí per participar en la missa solemne, coneguda com el Cantar en honor de sant Sebastià, a Terra Negra, el límit del terme municipal del poble, en Benito i la seva família encenien el foc en el qual dues hores més tard courien les xulles, les botifarres, el morro de porc a la brasa, acompanyats amb torrades i vi, per començar amb molt bon peu una de les jornades més religiosament festives de les nostres comarques. A pocs metres, un fuster devot es feia la carn amb restes d'avet americà”, retalls de la feina”, mentre que en Josep, que és veí de Cambrils (Tarragona), es mostrava preocupat pel temps. “A nosaltres –s'hi havien apuntat sis persones– ens agrada molt caminar i ara que hem vingut expressament des de Tarragona ens trobem que la pluja no para i no podrem acabar la ruta.” Els focs que senyorejaven els alts de la carretera van anar escalfant l'ambient fins que, a dos quarts d'onze, el pare pelegrí, l'encarregat de complir i renovar el vot perpetu del poble fet a sant Sebastià –explica la llegenda, que el 1400 va alliberar Tossa de la pesta–, va pujar a la roca ritual per pronunciar la fórmula iniciàtica “Ei, ep! Ja hi sou tots?”, va resar les oracions corresponents i, sota un diluvi que va posar a prova la fe dels acompanyants, va continuar una ruta marcada per la intemperància meteorològica en què el vent, la pluja i el fred van castigar tant els calçats com els descalços, però sobretot aquests últims, ja que el terra moll i les petites pedres els clivellaven la pell dels peus i més d'un va haver de ser atès per la maleta d'en Pere Boada, un àngel de la guarda sense el qual i, segons expressió d'un dels participants, “molts dels acompanyants no haurien arribat”, o els serveis sanitaris que estaven a l'aguait. Després de passar per Santa Ceclina, una església destruïda per uns vàndals que fins i tot van tallar les tanques de ferro amb radials, cap a la una, en el recompte del Molí d'en Poch, com és tradició fet al pont sobre el rec Clar, va donar un total de 1.007 pelegrins, 551 homes (36 de descalços) i 456 dones (45 de descalces). Més d'un miler de persones sota la pluja i el vent que es van aturar a dinar entre can Sensiscle i Can Barcelona, a tocar dels quatre camins que encaren la baixada cap a Sils, Riudarenes i Santa Coloma de Farners, on el pelegrí va arribar quan fosquejava amb pluja i un cert col·lapse de la ciutat.

La fe dels devots –l'Ave Maria Mare de Déu és una de les salmòdies que acompanyen la caravana– contrasta amb la displicència d'alguns grups que agafen el pelegrinatge com una excursió i que aquest any han suportat una dura prova. Ja ho va dir el pare pelegrí a Terra Negra: “Aquest és un vot de poble, no estem aquí per anar de festa, sinó per complir una promesa, i això requereix recolliment i devoció.”