El nombre de cabirols creix i els caçadors temen una plaga

La població de cabirols a la demarcació de Girona ha crescut “desproporcionadament” fins al punt que ja comença a ser un problema per a alguns conreus i plantacions d'arbres del Ripollès, la Garrotxa, la Selva i el Gironès, a més dels accidents de trànsit que poden provocar. És per això que des de la representació territorial a Girona de la Federació Catalana de Caça fa dos anys que es demana a l'administració que “no hi hagi limitacions per caçar-ne” perquè si no és així “se'ns podria escapar de les mans”. “Que no ens passi com amb els senglars, que quan ens en vam adonar ja s'havien convertit en plaga”, comenta el president de la territorial gironina, Narcís Sánchez.

El cabirol és un animal que havia desaparegut de la demarcació de Girona i als anys noranta les societats de caça del Port de la Selva i Camprodon en van reintroduir alguns exemplars a les zones de l'Albera, el cap de Creus i el Ripollès. Durant uns anys van estar protegits, però ara la densitat d'animals ha crescut tant que “han colonitzat tota l'Albera, el Ripollès i la Garrotxa i ara comencen a expandir-se per la Selva i el Gironès”. “Aquest animal necessita prats per menjar herba i muntanya per refugiar-se. Per això les comarques gironines és una zona ideal per a ells, ja que és una zona on el 80% és forestal i l'altre 20% són conreus extensius”, comenta.

Els danys als camps provocats pel cabirol “no són tan espectaculars com els que fan els senglars però en canvi són més perillosos”. Sánchez ho argumenta explicant que quan el senglar entra en una plantació pot destrossar, en el pitjor dels casos, tota la collita i el pagès haver-la de replantar o esperar a la collita de l'any següent. Amb el cabirol, en canvi, com que li agraden els brots tendres quan entra en una plantació de pollancres, arbres fruiters o avets, entre d'altres, si es menja la tija l'arbre es mor –perquè un animal adult arribi a la punta de l'arbre es calcula que la planta ha de tenir cinc o sis anys–. “Aquest arbre ha tardat cinc o sis anys a créixer i el pagès haurà d'esperar cinc o sis anys més a tenir-ne un altre. Són molts anys invertits en un arbre”, manté.

És un animal territorial i se'l pot trobar sempre més o menys allà mateix “i seria fàcil controlar-los”. Per evitar una sobrepoblació de cabirols, “com ja ha passat amb el senglar”, l'entitat demana, tot i seguir fent els controls, que se'ls deixi ser “majors d'edat” i que puguin ser els mateixos caçadors qui decideixin quan s'han de caçar.

D'altra banda, el Departament d'Agricultura ha posat en marxa una comissió interdepartamental per controlar i prevenir els danys produïts per la fauna cinegètica. L'objectiu és equilibrar l'ecosistema i buscar unes poblacions estables de fauna cinegètica que no generin tants conflictes. Per Sánchez la tasca d'aquesta comissió no difereix gaire del que hi havia fins ara. Creu, però, que, si s'acaba tirant endavant, servirà perquè hi hagi més coordinació entre departaments.