patrimoni arquitectònic
Protegir el monestir
La coordinació entre les diverses administracions permet començar a actuar a les zones més fràgils d'aquest monument
No es tracta d'una acció puntual, sinó que és l'inici d'una actuació global de rehabilitació
L'alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, va avançar abans d'acabar el 2016 que la protecció del reial monestir prendria un gran protagonisme durant el 2017 i fins al final del mandat. I, tot just començar el nou any, ja s'han iniciat els treballs en aquest conjunt arquitectònic, cosa que posa en relleu la feina que des de fa un any i mig du a terme la comissió gestora, formada per la Generalitat, la Diputació, l'Ajuntament, la parròquia, el Grup d'Estudis Locals i el grup de recerca CORE Patrimoni de la UAB.
Des de mitjan gener, s'està consolidant la part est de la muralla, la que està més inestable. Es tracta d'una part que, juntament amb la torre de la plaça Augusta i el Portal Major, correspon al segle XIV, mentre que el traçat de la resta de la muralla és del segle XVI. Les tasques de rehabilitació d'aquesta zona de la muralla més antiga tindran una durada màxima de quatre setmanes i tenen un pressupost de 28.600 euros. Però el total de la inversió que es farà aquest any per protegir el monestir és molt més gran i arriba als 500.000 euros, segons van acordar les tres grans administracions: Generalitat, Diputació i Ajuntament. “El millor és que no es tracta d'una aportació puntual aquest any i prou, sinó que hi ha el compromís que cada administració destini anualment una partida a determinar per rehabilitar el monestir”, explica la tinenta d'alcalde de Presidència, Cultura i Promoció de la Ciutat, Carmela Fortuny. Les tasques de millora, però, no comencen de zero, sinó que la mateixa parròquia ja hi havia dut a terme accions puntuals de millora, “unes accions importants que no es poden deixar de posar en relleu”, remarcava la tinenta d'alcalde.
El Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona és l'encarregat de fer aquests primers treballs de restauració, en estreta col·laboració amb l'Ajuntament, a través dels tècnics de Territori i del Museu, i en coordinació amb la Direcció General de Patrimoni Històric de la Generalitat. Els tècnics que treballen en aquesta primera intervenció constructiva i reconstructiva de la muralla aprofitaran per identificar-ne tots els elements històrics. D'aquesta manera, se'n podrà fer una diagnosi i planificar-ne una restauració més completa. Així doncs, les dades que s'obtinguin, gràcies a aquesta primera intervenció, serviran per ampliar l'estudi que en aquests moments ja s'està projectant per fer-ne una restauració més completa.
A banda d'aquesta actuació, Fortuny avançava que aquest any està previst començar a treballar en altres punts del monestir, com la casa abacial, la portalada de l'església i el claustre. També caldrà definir com evolucionen les esquerdes del conjunt arquitectònic. En aquest sentit, Fortuny reconeix que el “monestir es mou, però no cau”. Per tal de delimitar on són aquests problemes, posaran uns sensors a les parets del monestir “per veure com evolucionen les esquerdes que hi ha i saber com s'hi pot actuar”, explicava la tinenta d'alcalde. Aquesta actuació de control es farà mirant quin és el millor moment per no interferir en el culte. Per això, l'Ajuntament i la parròquia hauran de buscar quin és el moment idoni per fer-la. Aquest equilibri entre les administracions i l'Església és imprescindible perquè Sant Cugat vagi recuperant de mica en mica un monestir que està declarat bé cultural d'interès nacional.