Dos de cada tres joves diuen que creuen en una religió

Dos de cada tres joves catalans diuen que creuen en alguna de les tretze religions que hi ha a Catalunya, segons revela l'estudi Adolescents, joves, religions i tecnologia. El cas català, elaborat per Josep Lluís Micó i Míriam Díez, de l'Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura, un treball que s'ha fet a través d'una enquesta a 2.000 nois i noies dels 12 als 18 anys de fora de Barcelona.

L'estudi també revela que el 16% dels joves admeten que fan servir religió digital, pàgines d'internet o aplicacions, comunitats digitals i jocs que tenen a veure amb les diverses confessions. La relació dels joves i adolescents amb les aplicacions tecnològiques religioses augmenta quan es confessen expressament religiosos; aleshores, el consum de religió digital puja al 24%. La majoria de joves, però, no es connecten expressament a aquestes pàgines, sinó que l'ús majoritari de la religió digital és per a la comunicació interpersonal o per als treballs escolars. Entre els joves que diuen que sí que fan ús de la religió digital, 4 de cada 10 la fan servir per conèixer millor la pròpia confessió i també per informar-se de les activitats de la seva comunitat. Tan sols un 20% dels enquestats utilitzen la religió digital per conèixer religions que no siguin la seva.

“Els joves que pertanyen a les religions més minoritàries són els que, en proporció, tenen més coneixement de la seva confessió, i també els que més la practiquen. La religió és, en el seu cas, un tret de la seva identitat”, explica Alba Sabaté, una de les coordinadores d'aquest treball. Segons Sabaté, quan als joves se'ls pregunta quina relació voldrien tenir amb la seva religió, diuen que “els ha de ser pràctica i fàcil, adaptada a la seva vida”. Per això les eines digitals tenen un paper important, “perquè donen flexibilitat per a la pràctica de la religió”. En una comunitat de Facebook, per exemple, “els joves se senten més lliures i més anònims”, perquè, segons Sabaté, “encara fa certa por fer públic que es fan servir aquestes eines”.

Segons l'estudi, entre les apps més destacades, hi ha Instapray (cristianisme, en anglès), Rezandovoy (catolicisme, castellà) i Quran (islam, anglès i àrab). Rezandovoy, per exemple, és una aplicació que permet a l'usuari resar les oracions del dia.

“Amb aquestes aplicacions, el creient pot gestionar i adaptar la seva pràctica religiosa, perquè no sempre pot anar a l'església. Això permet viure la fe d'una altra manera”, explica Sabaté. “Nosaltres el que hem vist és que aquestes aplicacions, a banda de servir per viure la fe, ajuden a gestionar la pràctica religiosa. En el cas d'aplicacions de l'islam o del sikhisme, també hi ha calendaris, hores de pregària i fins i tot consells d'alimentació... Només en alguns casos, com a Instapray, hi ha elements d'interacció, com la possibilitat de crear grups d'oració o de debat. L'usuari que es connecta viu la fe de manera molt individual. Els enquestats diuen que “falten elements d'interacció”.

Els joves també segueixen líders religiosos per Twitter, sobretot el papa i el dalai-lama, però també figures “relacionades amb la seva comunitat” com ara catequistes, sacerdots, filòsofs, professors, periodistes i fins i tot influencers –líders en el món digital, prescriptors, vinculats a alguna confessió, que tenen molt de pes a les xarxes socials, tot i que el gran públic potser no els coneix–. Entre aquests influencers, hi ha, per exemple, el cantant i bloguer catòlic Matt Maher.