Demografia
La despoblació assetja el 70% dels municipis lleidatans
La Federació Espanyola de Municipis i Províncies qualifica l'abandó dels pobles de problema “de primer ordre”
L'envelliment demogràfic, la falta de relleu generacional i la baixa natalitat en són les causes principals
La naturalesa a la porta de casa, sense aglomeracions, la solidaritat veïnal i la democràcia directa són alguns avantatges que presenta, segons l'Associació de Micropobles de Catalunya, viure en un municipi menut. Ara bé, els atractius no tenen prou força per fer-hi arrelar la gent i, de manera progressiva, cada vegada més pobles estan en perill d'extinció. La Federació Espanyola de Municipis i Províncies ha fet un informe avisant del risc imminent de desaparició dels pobles que estan per sota del miler d'habitants. Sant Jaume de Frontanyà, al Berguedà, és el municipi català menys poblat, amb només 27 habitants. Però si s'atén al global dels municipis de cada demarcació, Lleida és la que està més amenaçada.
No és complicat trobar municipis que no arribin al centenar d'habitants. A la Noguera: Cabanabona (77 habitants), i Tiurana (73); a l'Alt Urgell: Cabó (92), Arsèguel (83) i Cava (57). Al Pallars Sobirà: Esterri de Cardós (69) i a la Val d'Aran: Canejan (97), Bausen (64) i Arres (64). La llista creix exponencialment si es comptabilitzen els que no arriben als 500 habitants.
Si es fa una cerca dels que no arriben al miler de veïns, no cal fer ús d'unes ulleres d'augment, ja que aquests pobles són àmplia majoria: dels 231 municipis que hi ha a la demarcació de Lleida, 165 tenen menys de 1.000 habitants. Representen el 71,4% dels municipis.
En aquest sentit, Lleida presenta millors xifres poblacionals que les que registra Terol (91,9%), però està al nivell dels números de Navarra, Càceres i Lleó.
La Federació Espanyola de Municipis i Províncies qualifica la desertització de problema “de primer ordre”.
Cal buscar les principals causes de la despoblació principalment en l'envelliment demogràfic, l'escàs relleu generacional, la baixa natalitat i l'escassetat de llocs de treball que ofereixen les zones rurals.
Problema general
La de Lleida és la demarcació amb l'amenaça més acusada de despoblació, però el problema no queda exclusivament aquí. En el global de Catalunya, 5 de cada 10 municipis tenen risc de despoblació. La regió de Barcelona és on menys s'acusa, amb 93 de 313 localitats, però en el cas de la demarcació de Tarragona, voreja el 50% (96 de 183) i a la de Girona, són més de la meitat: 130 de 220.
Una esperança d'aquests municipis inhòspits, més enllà de la remota possibilitat d'esdevenir l'últim capritx d'un milionari que l'adquireixi, són els neorurals. Aquests pobladors, urbanites exiliats, busquen llocs campestres per instal·lar-s'hi. Ossera, a l'Alt Urgell,n'és un exemple. Una comunitat de neorurals es va instal·lar al poble i hi ha acabat arrelant fins al punt que han consolidat una petita indústria local que es compon de formatgers, herbolaris i confiters.
LES XIFRES
Fer negoci del no-res
El problema que representa la despoblació d'un municipi desencadena, paradoxalment, un atractiu. Són diverses les empreses amb una oferta turística de rutes per pobles deshabitats. Una consulta ràpida a internet permet trobar propostes de passejades per pobles que han quedat abandonats. Alguns ofereixen, per 40 euros, propostes tan xocants com posar-se a la pell “d'aquells que traginaven carros de tracció animal”.
També ha crescut el nombre d'altres iniciatives al voltant dels pobles deshabitats, com és el cas del projecte Reviure Solanell. L'arquitecte tarragoní Saül Garreta va anar un dia del 2010 al poble abandonat de Solanell, a Montferrer i Castellbò. Va pensar a comprar alguna casa per restaurar-la i revendre-la, però amb el temps, aquest poble el va atrapar, fins que es va convertir en “una obsessió” i ha acabat creant la cooperativa Reviure Solanell, que treballa per tornar la vida a aquest racó de l'Alt Urgell.
Una empresa catalana impulsa el web Aldeasabandonadas.com. Es dediquen a vendre llogarets que han quedat desemparats. En una de les ofertes que tenen presenten un poble de 44 hectàrees, a 8 quilòmetres de la Seu d'Urgell. El preu: 749.000 euros.