Palaus per a funcionaris

El Palau Solterra, al carrer de Ciutadans, antiga seu de la Falange, i avui Delegació de Cultura de la Generalitat, podem calcular que fa uns vint anys que està en obres permanents. Sembla que fan i desfan! Des de l'inici de les obres, emergia al mig del pati una grua, que si era de lloguer ha costat tant com comprar-ne dues de noves. Ara, finalment, ja l'han tret. Però les obres encara no estan acabades. I a més, conviuen amb antics habitacles de lloguer de gent humil, que hi malviuen en condicions de precarietat, obligats a reflexionar que els convé marxar-ne..., mentre que els despatxos oficials són generosament amplis, sobretot el del delegat, on hi ha una imposant xemeneia pròpia d'un palau reial. El més absurd són els aparadors del carrer. Una manca d'imaginació permanent ha presidit el seu contingut, impropi d'un lloc de «cultura».

Per altra part, la setmana entrant s'inaugura la nova seu de la Subdelegació del Govern de l'Estat, a l'antiga seu del Banc d'Espanya. Un edifici emblemàtic, on s'han gastat una morterada de diners, i on els funcionaris que atenen el públic treballen davant d'un imponent pany de paret, d'una altura vuit vegades superior a la normal, amb la llum que es filtra des de les altíssimes finestres. Per un defecte òptic, les taules i els mateixos funcionaris semblen reduïts, en comparació amb l'espai que els envolta. Quan forasters visitin el lloc, difícilment comprendran el destí que s'ha donat a un espai que només podia haver estat un museu. Per fer una semblança, és com si a l'interior de la nau de la catedral de Girona s'hi instal·lessin taules de despatx...! Per cert, des de Madrid ja es demana que l'anterior seu de la subdelegació es cedeixi al Col·legi Eiximenis. Des d'aquestes columnes vàrem llançar-ne la súplica fa temps. A veure si hi haurà sort.

En un pla molt més discret, però sorprenentment bucòlic, trobem les oficines que l'Ajuntament de Girona té instal·lades a l'antic restaurant La Rosaleda, a l'entrada dels jardins de la Devesa. Un autèntic privilegi: en aquell ambient tranquil i reposat, envoltats de vegetació exuberant, amb artístiques ceràmiques a les parets, i amb dret a anar a tirar pa als peixos de l'estany... aïllats de qualsevol altre departament, esplèndidament instal·lats en planta baixa i ben il·luminats, els funcionaris han de sentir recança quan abandonen el seu lloc de treball.

I ara vindrà la nova seu central de la Generalitat, a l'antic hospital de Santa Caterina. Un plaer per als sentits, segons diuen, encara que ja neix esquifida, en haver destinat molt d'espai per a recepcions i despatxos «representatius». Hi assistirem adelerats quan tallin la cinta d'entrada. De moment, hem vist l'interior de l'antiga església, convertida en sala d'actes, i no ho hem comprès: tota pintada de color densament fosc, autèntic tapabruts que homogeneïtza el conjunt, però que li dóna un caire trist i apagat. Malgrat els intents, la imatge de l'antiga capella expiatòria de tants malalts i familiars que hi anaven a implorar curació, no l'han pas poguda esborrar i tal vegada servirà encara per demanar el reconeixement del Cel per la intensa feina que espera als venturosos ocupants...

A la vista de tants palaus reconvertits, no és gens estrany que les noves generacions aspirin al funcionariat!