Guanyar o fer justícia

Els texts de dret defineixen la justícia com a «virtut moral per la qual hom té com a guia la veritat, hom és inclinat a donar a cadascú el que li pertany, a respectar el dret». L'anàlisi circumstanciat de la definició comença amb un «virtut moral» –«disposició de l'ànima per a les accions conformes a la llei moral»–, que s'endinsa en el món de la indefinició. No és pas un manament, sinó un sentiment moralista. I continua amb «per la qual hom té com a guia la veritat». Un creia que la justícia cercava la veritat i no pas que la tenia en propietat. Si els filòsofs grecs clàssics no van aconseguir assolir-la, com volen que un «hom» qualsevol la utilitzi com a guia? Continua amb «hom és inclinat a donar a cadascú el que li pertany». Sols «inclinat» a legitimar la propietat? O és refereix als eteris «culpable o innocent?» És inimaginable un jurat popular que digui: «Ens sentim ‘inclinats' a declarar culpable». Acaba amb «la inclinació a respectar el dret.» L'escalat judicial «s'inclina» per interpretar-lo. Tot i que les interpretacions tenen poc de l'original, la «inclinació» dóna el respecte al dret per descomptat. L'última part de la definició és una transició cap el complex món del dret.

La justícia, doncs, és tant sols la senyera: el mecanisme d'acció és el dret. L'actual, amb fonament romà (dret de conquesta) i arrel medieval (l'abolit dret de cuixa), amb el pas dels segles, s'ha desenvolupat i ha incorporat especialitats, d'acord amb la societat i les formes de vida (mercantil, penal, civil, etc.) amb centenars de lleis, algunes contraposades, innecessàries o inútils, donant lloc que l'estament judicial es perdi en el laberint de la interpretació, que nedi en la riuada de folis d'obsoleta redacció bizantina i que menystingui olímpicament temps i calendari. La immediatesa, el distintiu que hauria de senyalar i segellar l'administració de la justícia, dissortadament no existeix ni es veu en l'horitzó.

L'orquestrat desconcert dóna lloc al fet que la balança de la justícia cega, sovint, en lloc d'inclinar-se cap a la banda idealista, estricta i ortodoxa, s'inclini cap a la materialista, recer i plataforma de juristes brillants, l'únic objectiu dels quals es guanyar. Les seves actuacions, tot i ajustades a dret, en el fons poden ser injustes. S'entén prou bé que l'exèrcit de famèlics i assedegats ciutadans que clamen justícia, exhausts i decebuts, blasmi i renegui de l'arcaic procediment judicial. Passen els anys, les dècades, els segles, els governs...

Un conegut jurista ha dit: «Amb una bona defensa, l'afer Millet pot durar 10 anys.» Ha passat el temps i estem al 2024. L'encausat, traspassat fa anys, còmodament instal·lat en el purgatori, assaborint càtering d'importació de sobretaula amb l'encarregat, en oir la sentència «vint anys de presó», s'ha pixat de tant riure. No ha perdut el temps i ha fet patrons de la nova fundació Purgar-sí-però-poc l'exèrcit de financers, empresaris i polítics en purgació, amb la garantia de benestar etern. Els col·legues de l'infern s'han interessat per acollir-ne una delegació. «Qui és aquest?», ha fet algú. «Una torna de la justícia!», han dit.