El pla social de les Pedreres

Moltes veus han escrit que el parc natural de les Pedreres és un esplèndid indret si l'imaginem com a bosc mediterrani al costat dels barris de Torre Alfons XII, Vista Alegre, Torre Gironella i les Pedreres; com a peça natural que faci que l'anella verda tingui completa continuïtat, i com a medi biòtic i abiòtic des de la zona est de la ciutat que arriba a les Gavarres. És un lloc que és un mirador panoràmic de Girona formidable, on es troba una diversitat considerable d'espècies botàniques autòctones entre camins estrets que anaven de les portes de la muralla a les torres i als forts dels entorns. No és gens estrany que hi hagi hagut en aquestes últimes dècades un consens generalitzat amb articles i notícies, amb demandes veïnals i pronunciaments al ple municipal, per reclamar que al parc de les Pedreres es portessin a terme polítiques públiques decidides de protecció del paisatge i del territori, així com per posar les condicions necessàries perquè hi sigui possible un entorn plenament natural en les millors condicions. A les Pedreres, doncs, la ciutat hi pot i hi vol tenir un pol de natura, mirador paisatgístic i riquesa botànica que incrementarà la qualitat de vida de les persones que hi viuen i també de tots els gironins i gironines.

És evident, ha recordat Joaquim Nadal aquests últims dies, que l'Ajuntament de Girona inicià durant la dècada dels vuitanta els canvis importantíssims de ciutat que s'anaren produint a Torre Gironella, i també se'n feren alguns a l'ordenament del disseminat Torre Alfons XII, que ja encongí llavors l'espai habitat d'aquest bosc urbà. Això no obstant, quedà pendent de trobar una solució per a un seguit d'habitatges construïts durant aquests anys a la muntanya de les Pedreres. El pacte social és estrictament el marc d'acords amb la gent que hi viu, per tal que acceptin l'enderroc de la pròpia llar i el trasllat en condicions justes. La ciutat reconeix que hi viuen des de fa seixanta anys, que l'ànima del barri ha estat construïda també amb les seves aportacions i, per tant, tots els drets que es deriven d'aquesta circumstància.

L'única manera de fer un procés d'aquesta envergadura és amb un marc general ben definit i acords bilaterals entre l'Ajuntament i les persones o famílies dels habitatges afectats. En aquest sentit, es reconeix el dret a les persones que varen néixer abans del 1965 a poder-hi viure amb caràcter vitalici. Per a la resta de supòsits, l'Ajuntament ofereix reallotjament en un habitatge social o de protecció en règim de lloguer, que es valida com a contraprestació econòmica, juntament amb el valor de la construcció, quan transcorreguts trenta anys poden exercir dret de compra preferencial. Per tant, aquí no es regala res a ningú, sinó que s'ofereix un acord just a totes les parts i d'acord amb l'interès de la institució municipal. El document també recull la voluntat explícita d'una part important d'aquests veïns i veïnes de continuar vivint a prop d'on tenen l'habitatge avui.

S'estableix un procés d'arribar a acords i trobar solucions municipals per tenir el parc de les Pedreres en les millors condicions, fet que serà un gran pas endavant de ciutat. El consell, amb representació del conjunt de barris a l'entorn de les Pedreres, continuarà funcionant per tenir interlocució amb tothom. Alhora, l'Ajuntament està decidit a trobar un encaix a cada cas particular sempre d'acord amb el document marc del pla social, i fer un avenç immediat amb passos mesurats i que siguin consensuats. A l'últim ple de l'Ajuntament de Girona, així doncs, s'aprovà un acord social de caràcter transcendental per a la ciutat, que ha de permetre una gran transformació de ciutat en positiu. L'oportunitat és davant de tots nosaltres i estic convençuda que la voluntat general és saber-la ben aprofitar a favor dels barris i de Girona.

No puc escriure el nom de tantes persones i organitzacions que han estat les que han edificat aquest pacte social, i saben que tenen tot el meu reconeixement, explicitat nom a nom al ple de l'Ajuntament. El govern de CiU i el PSC ha actuat amb consens i empenta en aquesta qüestió i n'estic molt satisfeta. Alhora, tampoc no puc deixar d'escriure el meu reconeixement a la responsabilitat i al coneixement de la CUP d'aquesta qüestió. En passos endavant com aquest, sempre difícils i sotmesos a obstacles forts, no hi pot haver ni mitges tintes ni es pot restar impassible, perquè estem davant de l'oportunitat de recuperar un gran pulmó verd, un esplèndid mirador natural i un canvi esperat en aquesta part de la ciutat, que només serà possible si es fa amb la gent del barri, comptant amb tothom, i braç a braç amb els veïns i veïnes.