El Bages utilitzarà ADN per posar fi a les caques de gos
Sant Joan, Súria i Callús seran pioners a Catalunya en implantar el sistema, que anirà lligat a multes que poden arribar a 400 euros
Es faran anàlisis de sang gratuïtes a les mascotes per elaborar una base de dades
Sant Joan de Vilatorrada, Súria i Callús seran pioners a Catalunya en fer anàlisis d'ADN als excrements de gos per identificar els amos incívics que no recullen les caques de les seves mascotes. El sistema, que anirà lligat a multes de fins a 400 euros, es posarà en marxa amb una campanya de difusió en la qual es faran anàlisis de sang gratuïtes als animals –durant tres mesos– per elaborar una base de dades conjunta.
La iniciativa es va presentar ahir a la seu de la Mancomunitat Intermunicipal del Cardener, a Sant Joan, que lidera un projecte que arrenca amb tres dels seus sis municipis, però amb voluntat d'estendre'l. En l'acte, l'alcalde de Súria, Josep Maria Canudas, va explicar que els excrements que no es recullen són “una de les màximes preocupacions que expressen els veïns” quan es fan enquestes, i va indicar que el nou sistema és molt més òptim per posar fi a l'incivisme: “Fins ara, tot i tenir-ho regulat per ordenances, era molt complicat atrapar l'infractor, perquè requeria una visualització in situ; amb l'ADN ja no farà falta.”
I com funcionarà tot plegat? Doncs és més senzill del que sembla. En primer lloc, s'elaborarà la base de dades mitjançant les anàlisis de sang. Aquest pas també servirà per incentivar els tenidors d'animals a xipar el gos si encara no ho han fet i servirà també per actualitzar el cens de gossos de cada municipi, que en ocasions es troben desfasats perquè els veïns no donen de baixa l'animal quan es mor. Un cop feta la base de dades, es procedirà a fer els controls a peu de carrer. Els faran un equip de dues persones integrats per un operari de la neteja viària i per un policia local, que és el que donarà fe que s'ha recollit la femta en un lloc determinat. El seu paper és bàsic per garantir jurídicament la cadena de custòdia i evitar així possibles recursos posteriors a les sancions.
Zones problemàtiques
El que es farà és identificar una zona problemàtica aleatòria, que es netejarà completament. Després, els equips s'esperaran un dia o dos –amb més de quatre dies a la intempèrie la mostra ja no seria apta– abans d'anar a recollir. Les mostres s'enviaran després al laboratori, que analitzarà la capa exterior de la femta (on sempre hi ha restes de sang) per determinar qui és l'infractor, que haurà de pagar l'anàlisi (18,40 euros) i la multa corresponent. En paral·lel, les policies locals aniran fent controls aleatoris per comprovar que els animals estan censats, que s'han fet l'anàlisi de sang per ser a la base de dades –se'ls donarà una placa que podran portar al coll– i que estan xipats.
Súria i Callús iniciaran avui mateix la campanya perquè ja han aprovat per ple les modificacions que s'introdueixen a les ordenances municipals sobre tinença d'animals. Sant Joan preveu fer-ho d'aquí a uns tres mesos.
LES XIFRES
Detectar també abandonaments
El sistema no només permetrà identificar els veïns incívics, sinó que també servirà per detectar casos d'abandonament d'animals que ja estiguin al cens, i fins i tot de cadells que no hi siguin, ja que es podrà saber per afiliació materna. També permetrà localitzar gossos robats. I identificar “males persones” –va dir l'alcalde de Súria, Josep Maria Canudas– que abans d'abandonar un gos li extreuen el xip: “El xip el poden arrencar, però l'ADN, no.” En aquesta línia, tant Canudas com també l'alcalde de Callús, Joan Badia, i el regidor de Medi Ambient de Sant Joan, Joan Planell, van ressaltar que l'objectiu del sistema és “reduir l'incivisme i el maltractament d'animals”.
Per posar-lo en marxa, la Mancomunitat ha fet una inversió de 29.000 euros. A més, cada municipi pagarà durant els primers tres mesos les anàlisis de sang (3,63 euros la unitat). Badia va dir que està segur que el sistema s'ampliarà a més pobles catalans (municipis com ara Sitges, Mollet i Parets fa temps que ho debaten) perquè el seu cost s'ha reduït molt en els últims anys i a més ara és fàcilment amortitzable amb les multes. A Xàtiva (primer de l'Estat espanyol a implantar-lo) han posat un total de 115 sancions en menys de tres anys.