Societat

Pacte per compartir la capital al Penedès

Igualada, Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès i el Vendrell acorden repartir-se la capitalitat de la vegueria

L'aprovació de la nova vegueria del Penedès, el 8 de febrer, culminava més d'una dècada d'una reclamació engegada per la Plataforma per una Vegueria Pròpia que va aconseguir la complicitat del teixit social, polític i econòmic per assolir el reconeixement de l'anomenat Penedès històric.

Una de les principals incògnites del desplegament de la nova vegueria l'han respost de manera unànime els alcaldes de les capitals de comarca –Igualada, el Vendrell, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú– a través d'un manifest: no hi haurà capital, sinó una capitalitat compartida en què les quatre ciutats “tinguin el mateix reconeixement i la mateixa importància”. Aquesta és la posició que defensaran davant la Generalitat. L'alcaldessa de Vilanova, Neus Lloveras, afirmava la setmana passada durant un debat –que, de fet, va ser el punt d'origen del manifest– que el concepte de capitalitat era antiquat i que el model del Penedès s'adaptaria millor als nous temps. L'alcalde del Vendrell, Martí Carnicer, també reivindicava que havien de pensar diferent per no reproduir un concepte d'administració antic.

L'alcalde de Vilafranca, Pere Regull, hi afegia al mateix fòrum que ara es guanyava massa crítica per reivindicar el territori entre les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona. Des d'Igualada, l'alcalde, Marc Castells, ha reconegut que el Penedès suposa “una oportunitat que il·lusiona”, en contrast a “un fracàs anunciat” a la Catalunya Central.

El desplegament dels serveis territorials de la Generalitat es farà, segons els alcaldes, “en pertinència a les qualitats i a les necessitats que puguin representar els territoris comarcals del Penedès”. En aquesta línia, l'alcalde igualadí ja ha reclamat ser la seu d'Empresa i Coneixement, en atenció a la seva tradició industrial. Els batlles volen “dotar el territori d'instruments moderns de gestió i ordenació del territori”. I un aspecte clau són les infraestructures.

LA FRASE

Ara podem potenciar les interaccions ja existents, en un gran territori estratègic
Neus Lloveras
ALCALDESSA DE VILANOVA I LA GELTRÚ

L'Alta Segarra insisteix a reclamar la seva comarca

La nova vegueria deixa els vuit municipis del nord de l'Anoia, la zona coneguda com l'Alta Segarra, adscrita a la Catalunya Central.

L'Ajuntament de Calaf va aprovar per unanimitat en el ple municipal una moció per tal de reivindicar el reconeixement urgent de la comarca de l'Alta Segarra. Els grups municipals consideren que la nova organització territorial deixa aquestes poblacions anoienques “als llimbs de la indefinició administrativa”.

L'Ajuntament ja va aprovar una moció similar fa cinc mesos, però insisteixen que no han rebut cap resposta del govern català. Calaf insta el Parlament i la Generalitat de Catalunya a iniciar els tràmits per fer efectiu el reconeixement urgent i efectiu de l'Alta Segarra.

La moció també reclamava una reunió entre els representants municipals de les poblacions susceptibles de formar part de la nova comarca i el Departament de Governació per trobar una solució definitiva.

Els municipis de la zona, que ja gestionen diferents serveis a través de la Mancomunitat de l'Alta Segarra, volen iniciar una campanya informativa en què s'expliquin els avantatges i inconvenients d'esdevenir comarca.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia