tribunals
cas palau
Absolt per prescripció l'acusat d'emmascarar el desviament de fons a CDC amb factures falses
Després d'una pausa per deliberar, el tribunal de l'Audiència de Barcelona que jutja l'espoliació del Palau ha dictat ‘in voce' la seva decisió
El fiscal i la FAVB s'oposen a la prescripció dels delictes contra l'extresorer de CDC Daniel Osàcar
El tribunal que jutja l'espoliació del Palau de la Música ha absolt aquest dijous el publicista Marc Martí perquè l'última factura que va girar a la institució cultural per emmascarar suposadament el desviament de fons a CDC es va emetre vint dies abans del termini de prescripció pel delicte de falsedat documental. En el segon dia del judici pel cas Palau, el fiscal Emilio Sánchez Ulled ha anunciat que retirava per prescripció l'acusació contra aquest publicista, per a qui inicialment demanava una pena de tres anys de presó per un delicte de falsedat documental, a la qual cosa també s'ha sumat l'acusació popular.
Després d'una pausa per deliberar, el tribunal de l'Audiència de Barcelona que jutja l'espoliació del Palau ha dictat in voce l'absolució de l'acusat, al compartir l'argument de la seva defensa, el fiscal i l'acusació popular que havia prescrit l'únic delicte que se li imputava.
El publicista, administrador de l'empresa Publiciutat, va facturar a la Fundació del Palau de la Música de forma falsa, segons el fiscal, un total de 102.988,45 euros el 2006 -amb una factura al juny i una altra al desembre- i 134.401 euros més el 2007, amb una factura al maig i una altra el 5 de setembre.
Segons sosté en el seu escrit d'acusació el ministeri públic, l'acusat estava “concertat” amb els saquejadors confessos del Palau de la Música, Fèlix Millet i Jordi Montull, sense que consti prou que conegués el rerefons d'il·lícites influències que determinava la necessitat de comptar amb la seva facturació falsa.
En el marc de la investigació, no es va poder concretar com es van fer arribar posteriorment els fons facturats per Publicitat a “l'òrbita de CDC”, segons reconeixia el ministeri públic en el seu escrit.
El fiscal Emilio Sánchez Ulled ha admès avui que el delicte suposadament comès per aquest publicista havia prescrit, ja que l'última factura emesa a la Fundació del Palau es va girar el 5 de setembre de 2007, mentre que la providència d'imputació es va dictar el 25 de setembre del 2012, vint dies després que transcorregués el termini de prescripció per al delicte de falsedat documental.
“Què hi farem?”, ha indicat resignat Ulled, que això no obstant ha subratllat que el fet que es retiri l'acusació contra el publicista per prescripció no invalida el “fons de l'assumpte”, sobre el suposat desviament de fons a CDC a través de facturació falsa d'empreses contractades pel Palau de la Música.
D'altra banda, el fiscal Emilio Sánchez-Ulled i l'acusació popular de la FAVB s'han oposat a la prescripció del delicte de tràfic d'influències del qual està acusat l'extresorer de CDC Daniel Osàcar, com va demanar aquest dimecres la seva defensa. Segons el fiscal, el tràfic d'influències està connectat al delicte de blanqueig de capitals, i per càlculs de les possibles penes, no hauria prescrit. Tampoc hauria prescrit el mateix delicte pels ex responsables de Ferrovial.
El judici de l'espoli del Palau -per part de Fèlix Millet i Jordi Montull- i del suposat finançament il·legal de CDC a través d'aquesta institució va començar el dimecres amb una sessió dedicada a qüestions prèvies, sobre les quals aquest dijous el fiscal s'ha pronunciat i que ara el tribunal haurà de valorar si les accepta o no.