El cens de desapareguts a la guerra ja suma 418 lleidatans
Setze familiars de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura es van fer ahir proves genètiques a Lleida per poder-los localitzar
La Generalitat obrirà diverses fosses i “la voluntat és arribar fins al final”
El cens de familiars de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, que porta a terme la Generalitat des de l'any 2000, té ja 5.367 inscrits, dels quals 418 van néixer a la demarcació de Lleida. Del total de persones registrades, prop de 3.000 han pogut obtenir de la Generalitat algun tipus d'informació relacionada amb els seus familiars desapareguts, com ara documentació, i en alguns casos fins i tot algun objecte personal, mentre que a altres se'ls ha pogut comunicar la fossa on està enterrat el seu familiar.
Al CAP Onze de Setembre de Lleida es va fer ahir una altra sessió de proves d'identificació genètica a familiars de desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme. Les mostres facilitades pels setze familiars citats s'aniran contrastant amb les que s'obtinguin de les restes òssies dipositades en les més de 400 fosses documentades a Catalunya, que el govern preveu anar obrint en els pròxims anys.
“Desesperació total”
Maria Carme Brescó, veïna de Claravalls, es va fer ahir la prova. Des de ben jove va començar amb la seva mare a buscar el seu oncle, desaparegut mentre prenia part en la batalla de l'Ebre. L'últim que la família en va saber va ser a través d'una carta que va rebre en què únicament se'ls notificava que “el seu fill ha mort d'un tret al front”, cosa que els va causar “una desesperació total”.
La Carme explica que la seva mare, que tenia Alzheimer, “va morir cridant el seu germà Jaume”. Des d'aleshores, ha seguit ella amb la cerca. “Mentre visqui lluitaré per trobar l'oncle. Només que pogués trobar un trosset petit d'os ja estaria contenta, el portaria on estan enterrats els avis i la mare”, declara.
Armand Forcat, veí de Cervera, també ha facilitat mostres genètiques per localitzar el seu germà. El 10 de gener del 1939 la família en va rebre la darrera carta des de Tiurana i no en van saber res més. La família “ha fet gestions en cementiris i ha buscat informació sense èxit a molts llocs”. Armand Forcat confia que amb les proves “potser algun dia, sigui jo o ja la meva filla, puguem saber on està enterrat, perquè l'esperança mai es perd”.
La directora general de Relacions Institucionals, Carme Garcia, remarca el canvi “significatiu” que suposa la posada en marxa del Programa d'Identificació Genètica. Ara, a més de traslladar a les persones registrades al cens tota aquella informació que s'ha pogut obtenir dels seus familiars desapareguts com es fa des del 2000, es fa un “pas qualitatiu important”. En aquest sentit, ha remarcat el compromís del govern per començar a obrir en els pròxims anys les diferents fosses documentades a Catalunya per dur a terme proves genètiques a les restes que s'hi localitzin. “Fa 80 anys de l'inici de la Guerra Civil i lamentablement hi ha un retard molt gran. Es farà de manera continuada i rigorosa i amb la voluntat d'arribar fins al final”, ha deixat clar Garcia.
El Departament d'Afers Exteriors va presentar aquest gener el pla de fosses 2017, que permetrà dur a terme almenys una quarantena d'actuacions enguany per a la recuperació de restes.