L'Estat se situa a la mitjana d'Europa en permís paternal
Des de l'1 de gener el pare té dret a quatre setmanes pagades
La UE fracassa en l'intent d'allargar el permís
L'Estat espanyol s'ha situat en una posició mitjana dins del rànquing europeu de permisos maternals i paternals. Des de l'1 de gener d'aquest any, els homes tenen dret a quatre setmanes de baixa remunerada. I les dones, segons la legislació vigent, tenen setze setmanes de baixa, de les quals sis són obligatòries i la resta les poden compartir amb el pare.
Molt per sobre d'aquesta situació se situen els països nòrdics, pioners en polítiques d'igualtat, especialment Suècia, on, a banda de setze mesos de baixa, que es poden compartir, els homes estan obligats a agafar-se seixanta dies per a la cura del fill. A Noruega, els pares tenen dret a setanta dies amb un ajut del 100% del salari. Alemanya és també al capdavant, ja que després del part tant el pare com la mare tenen dret a un any de baixa amb un 67% d'ajut.
A l'extrem inferior del rànquing hi ha països com Malta, Itàlia i Grècia, on l'home només té un o dos dies de permís, però també Suïssa, Bèlgica i Holanda. “Ara a l'Estat espanyol, amb l'ampliació fins a les quatre setmanes, ens hem situat molt en la mitjana europea”, explica Núria Pumar, directora de l'Institut Interuniversitari d'Estudis de Dones i Gènere i professora de la Universitat de Barcelona.
A Europa hi ha hagut diversos intents d'ampliar els permisos de maternitat, però fins ara no han prosperat. L'últim va ser el 2015, quan l'eurocambra va demanar al Consell d'Europa que ampliés el permís a un mínim de vint setmanes, una proposta que havia presentat sense èxit l'octubre del 2010. Un dels motius del bloqueig, segons explica Pumar, “és que als diferents països hi ha molta diversitat tant pel que fa a la durada com pel que fa a la remuneració dels permisos”.
Les reticències tenen una causa eminentment econòmica. A Alemanya el cost no recau sobre la Seguretat Social sinó que l'assumeix l'empresa. “Aquest és un factor que cal tenir en compte”, assenyala Pumar, que entén que una de les mesures per aconseguir la plena igualtat és que el permís dels homes sigui intransferible, ja que s'ha vist que quan és així “el 80% dels pares el sol·liciten”. Al contrari, quan no s'especifica que el permís l'ha d'agafar l'home o es perd, les que agafen majoritàriament la baixa, fins i tot als països més avançats, són les dones.