“Cal igualar moltes coses, com ara els sous”

En part sí que ho és. Però tinc clar que no totes les dones tenen les mateixes oportunitats que he tingut jo, i per això s'ha de defensar que s'igualin encara moltíssimes coses que no estan normalitzades, com ara els sous. Dirigeixo una empresa on la meitat dels treballadors són dones i encara veig que moltes marxen al migdia a casa per fer el dinar al marit o als fills, i és cert que aquest és un fet generacional que va canviant amb la gent més jove, però la dona en general està acostumada a haver de fer més coses. I això mateix és el que fa que en general siguem més productives.

En el sector tèxtil i de la moda, a Catalunya encara hi ha moltes empreses familiars on el model és que l'home sigui el gerent i la dona sigui la responsable de la part de disseny, i, si tenen fills, el noi estudia econòmiques i la noia, disseny; això encara passa. Quan decidim crear el clúster érem 12 empreses i jo era l'única dona en la direcció; però, tot i això, no vam ser mai 11+1, érem 12 representants d'empreses que volíem treballar juntes i col·laborar. Avui som més de 130 empreses al Modacc i continuem creixent en el sentit que han entrat moltes empreses que no són només tèxtils, sinó de moda catalana, i això ens permet aglutinar firmes que fan sabates o bosses, entre altres coses, i tenir una perspectiva de sector molt més àmplia.

El tèxtil va ser el camí de la revolució industrial a Catalunya i va permetre que la dona s'incorporés al mercat de treball, i també molta procedent de la immigració que venia del sud d'Espanya a treballar a Catalunya. Però aquest pes es va anar diluint amb el temps i després amb la globalització moltes empreses del sector van acabar per anar a fabricar a l'Àsia buscant uns costos laborals més baixos. Realment, el tèxtil va passar a ser una paraula del passat, i en part per això vam canviar el nom del clúster i vam apostar sobretot per la paraula moda.

Certament, em tractaven una mica d'innocent. Però no vaig ser diferent, vaig fer el mateix que tothom, vaig fer les maletes i vaig anar quatre vegades a la Xina a veure fàbriques d'allà per saber si era tan evident que calia desmuntar les d'aquí. Em costava veure com una fàbrica com la nostra, amb tota una inversió en maquinària i amb uns processos complexos al darrere, es podia desmuntar per anar a la Xina, i per això la meva aposta va ser quedar-nos aquí, perquè som especialistes en un tipus de producte de qualitat, en una firma que farà ara 120 anys d'història, i tenia clar que allà no podríem fer el mateix producte. I fixa't que han passat uns anys i ara resulta que els xinesos s'han enamorat dels nostres mitjons i estem venent allà, ara ja a sis botigues.

Sí, a Taiwan, el Japó, els Estats Units, Mèxic i, evidentment, a Europa, així que realment penso que no estàvem tan equivocats de mantenir una alta qualitat en els nostres productes en comptes de deslocalitzar. Estem venent mitjons nostres fins i tot a Austràlia, i si ho penses bé crec que això demostra que fa vuit anys la vam encertar quedant-nos aquí i no desmuntant la planta.

En general he de dir que no, a l'Àsia estan molt acostumats a dones en càrrecs directius i no hi ha problema, i a l'Amèrica Llatina, tot i que potser culturalment la dona encara té un rol més diferenciat, tampoc he tingut problemes, però en el món àrab és diferent. No hi ha problemes ni a Dubai, ni als Emirats o a Qatar, allà estan més que acostumats a la dona executiva, però a l'Aràbia Saudita és una altra història. He viatjat per tot el món però allà no hi he anat mai ni hi aniré. M'he trobat en una fira a París amb uns clients d'allà i he hagut de fer veure que jo era l'assistent perquè era conscient que, si sabien que manava una dona, perdíem la comanda perquè no hi hauria hagut negociació possible.

Ha augmentat perquè també les vendes a l'Estat han anat baixant en tancar moltes botigues multimarca. A més, el poder adquisitiu de la gent és el que és i potser Cóndor ha quedat com una marca que compren per a les ocasions especials. L'exportació s'acosta al 30% i això ens ha permès compensar la crisi de vendes aquí. Ara tenim les vendes repartides per diferents països i això vol dir que, per molt que un entri en crisi, nosaltres no hem de patir. Per exemple, a Rússia vam entrar i ens va anar molt bé, però després la situació del país va fer que pleguéssim veles. I ara tenim molts dubtes del que passarà als Estats Units.

Estem expectants juntament amb els nostres distribuïdors allà per veure què passa però estic segura que al final imperarà el sentit comú i això farà que no es prenguin mesures com ara apujar els aranzels als productes europeus. El que més em preocupa ara com ara és què passarà amb el dòlar, perquè si el dòlar pateix respecte de l'euro i el nostre producte s'encareix allà, això sí que seria molt negatiu per a les nostres vendes. Això és el que ens fa més por.

Jo crec que sí, el que passa és que es necessita una inversió important per tornar a començar perquè quan van marxar les empreses s'ho van vendre tot, i per això no és fàcil. I, tot i que a la Xina els costos laborals estan pujant, els fabricants que van marxar ja no estan acostumats a treballar amb els salaris d'aquí. Per això, perquè no és fàcil, també treballem aquesta col·laboració des del Modacc, perquè és important generar més indústria, perquè el sector tecnològic i emprenedor està molt bé però no són aquestes empreses les que generaran la gran ocupació que necessitem. I tampoc té gaire sentit parlar només de serveis i de turisme perquè sense una indústria forta l'economia del país no serà forta.

És un pas important, justament perquè reindustrialitzar és un repte complicat, en què es necessita molt de suport, i per a nosaltres és important sentir aquest missatge des de l'administració.

Seguim treballant la línia de franquícies a l'Estat espanyol com una via per compensar el tancament de botigues multimarca, tot i que el canal de venda en línia també està anant molt bé. I pel que fa a les exportacions encara hi ha molts països en què no som presents i on ens podem establir. L'objectiu sobretot és seguir sent un referent de qualitat a tot el món, i aquí el fet de portar Barcelona afegit a la marca ens ajuda molt a obrir portes. Som una molt bona bandera de Catalunya i, per exemple, quan anem pel món ens pregunten pel procés.

Sí, sobretot quan anem a Corea del Sud i a Taiwan, allà estan molt sensibilitzats i ens pregunten com van avançant les coses.