Tarragona és a la cua de Catalunya i de la resta de l'Estat en equipaments juvenils

La ciutat no disposa de cap espai físic exclusiu perquè els tarragonins del futur puguin desenvolupar-hi les seves activitats

SERGI CASADO - Tarragona

Malgrat la propaganda que circula per tota la ciutat, en què s'assegura que Tarragona es connecta amb tot i per a tot, hi ha un col·lectiu, els joves, amb el qual, si n'hi ha, la comunicació és lenta, poc fluïda i sovint queda interrompuda per unes mancances flagrants. Segons el treball elaborat per aquest grup d'antropòlegs conscienciats de la problemàtica, Tarragona es troba a la cua de les ciutats catalanes i de la resta de l'Estat en matèria de joventut, i en el cas que s'hagués d'incloure en algun apartat, la infraestructura municipal existent seria equiparable a la d'un municipi d'uns 15.000 habitants i, en aquest cas, fins i tot li caldria reforçar la seva estructura perquè resultaria del tot insuficient. De fet, en l'anàlisi s'afirma textualment que la política de joventut «és gairebé inexistent».

Ningú els escolta i no tenen cap lloc.

Els joves tarragonins no tenen equipaments, no tenen gent que els escolti i l'Ajuntament tampoc no disposa de recursos suficients per tirar endavant una política seriosa i adaptada a les necessitats reals d'una ciutat que d'aquí a uns quants anys arribarà als 150.000 habitants. L'informe no oblida que des de l'àrea de Joventut del consistori –encapçalada per la regidora del grup socialista Sandra Coloma– s'ha dissenyat un pla local, amb vigència fins al 2012, tot i que subratlla que «els seus objectius no podran ser viables sense les infraestructures necessàries per portar-los a terme». En el treball redactat, es posa de manifest que sense equipaments específicament juvenils «és impossible dur a terme una política de joventut».

Impacte nul.

Les activitats que es proposen des de l'administració no tenen l'impacte ni el ressò esperat perquè els joves no coneixen l'espai públic que representa l'Ajuntament. La percepció que tenen de l'administració municipal és «la d'una casa de polítics corruptes i funcionaris indolents», però no la casa del ciutadà, segons indica el treball d'AISC. Tampoc no veuen el consistori com un ens social amb el qual participar, «sinó del qual s'ha de desconfiar». L'estudi remarca, però, que aquesta reflexió és atribuïble únicament als joves de Tarragona –a través d'una enquesta a una cinquantena de persones d'entre quinze i vint-i-cinc anys–, els perjudicis dels quals estan condicionats per la falta d'instal·lacions i equipaments.

La dispersió urbanística ha creat «barreres mentals».

En el treball també es denuncia que en el nou pla d'ordenació urbanística (POUM) que s'està tramitant no hi hagi cap previsió d'equipament específic per a Joventut. La fragmentació urbana, traslladada a l'àmbit de què tracta l'informe, ha produït una esquerda ciutadana. «Qui no forma part d'un grup de pressió important té totes les de perdre. I aquest col·lectiu és el de joves», referma el treball, que mostra la preocupació per la creixent politització del moviment social dels joves. «Es detecta la falta d'un moviment social neutre, apolític i amb l'única vocació d'aplegar les persones, amb independència dels seus pensaments.»

L'àrea de Joventut no té prou recursos.

L'estudi destaca la bona feina efectuada per les persones que treballen dins de l'àrea de Joventut, però a la vegada deixen entreveure que la falta de recursos adquireix més dramatisme a Tarragona si s'agafa com a referència la complexitat urbanística esmentada anteriorment. Denuncia que la inversió municipal en Joventut a Tarragona és deficient, en comparació amb la de ciutats que no arriben als 40.000 habitants.

Els ajuts, estancats.

Contràriament a les propostes dels temps de crisi, a Tarragona no s'han ampliat les ajudes per a joves, sinó que s'han reduït. Tampoc no hi ha convenis amb grups de joves ni amb col·lectius juvenils. Un exemple és que el 2006 es destinava una subvenció de 12.000 euros per al consell local de joventut i aquest any no s'ha executat. En general, la sensació que transmet l'estudi és que la distància que separa l'administració de les generacions futures és gran; fins i tot, actualment, insalvable. Segons l'estudi, «l'administració i els joves de Tarragona parlen idiomes diferents».

L'Ajuntament admet que la situació és «vergonyosa»

L'únic espai físic per als joves, tancat i en obres.

El punt d'informació juvenil ubicat al centre cívic de Sant Pere i Sant Pau és, ara mateix, l'únic equipament de titularitat estrictament municipal que hi ha a Tarragona destinat als joves. De servei, però, no en dóna des de fa bastants mesos, tot i que en la imatge apareix obert i amb mobiliari, ja que s'està condicionant per tornar a funcionar d'aquí a un temps. En el web www.tarragonajove.org però, l'enllaç encara es manté. Qui respon és la responsable del centre cívic.
J.F.

S.C

La regidora de l'àrea de Joventut, Sandra Coloma, va reconèixer el dèficit que té actualment Tarragona en equipaments en matèria juvenil i per això va explicar que ja han encarregat un estudi per tenir una diagnosi acurada de la situació actual, amb els quals podran adoptar mesures: «No en som aliens i sabem que és una vergonya perquè estem al mateix nivell que pobles molt petits, i que fins i tot tenen equipaments. No podem amagar l'evidència i en som perfectament conscients, però la situació no és només d'ara, sinó de fa molt de temps.» Des del consistori es confia que a partir del proper any es produirà un gir ferm en la política de joventut «perquè en els darrers anys mai n'hi ha hagut i per això s'està a la cua». La responsable del departament de Joventut va explicar que fa temps que estan dissenyant un mapa d'equipaments per tal de corregir les deficiències que han deixat la ciutat molt endarrerida.