El cafè solidari dels diumenges

Cada diumenge al matí el parc de l'Estació del Nord, a l'Eixample de Barcelona, és espai per a famílies amb criatures, criatures amb patinets i bicicletes, gossos obedients que van a recollir les pilotes que els llancen els amos i també parelles de persones grans que passegen. A quarts de quatre, però, quan criatures, pares i avis deuen fer la migdiada, és espai per a en Ramon, la Daniela i persones sense llar que saben que hi trobaran un cafè, conversa i que, si cal, els tallaran els cabells. En Ramon i la Daniela són dos voluntaris que els diumenges, cada quinze dies, munten un punt de trobada per a les persones que dormen al carrer. El diumenge a la tarda no hi ha centres oberts d'entitats, ni biblioteques. Els dos indrets on solen arrecerar-se les persones sense llar.

“El cafè acaba sent una excusa, com ho és en qualsevol trobada d'amics o coneguts –assegura en Ramon–. Saben que aquí troben algú que els escolta, es troben entre ells i també poden cobrir necessitats tan quotidianes com pot ser carregar el mòbil”. Avui, a més, hi ha un deliciós pa de pessic de taronja casolà acabat de fer que fa molt per celebrar que és diumenge

En Vicent –és un nom fictici– fa cinc anys que dorm al carrer, després d'haver passat per cases ocupades i habitacions de relloguer. “T'acabes buscant la vida per nassos”, assegura. Es coneix els recursos als quals pot acudir a tot Barcelona i fins i tot acudeix a un taller d'una entitat. “Quan sembla que me'n surto, torno a recaure”, rondina en un to recriminatori per a ell mateix. En Vicent ha participat en el rodatge de les imatges de promoció de la pel·lícula Sense sostre, un rodatge que es va fer fa unes setmanes ben bé allà al costat, a la zona del Pont de Marina. Li faria il·lusió fer d'actor. Explica que els productors estan recollint donacions a través de micromecenatge per tirar endavant el projecte que explica precisament la vida d'algú com ell. O semblant a ell.

En Ramon és un altre dels habituals. Arriba somrient i content. “Torno a viure. Torno a gaudir de la vida”, diu només arribar i saludar. En Ramon, originari del Berguedà, ha deixat el carrer. Gràcies al suport, l'altre Ramon –el voluntari– va fer els tràmits per tenir una prestació i viu en una habitació. Però no és només això: “Fa més de vuit mesos que no bec alcohol!”, assenyala contundent. Viu una època d'estabilitat que li permet fer feinetes, com ara pintar algun pis, i sobretot li ha permès recuperar la relació amb la família. “Estic il·lusionat com una criatura”, resumeix. Només lamenta que per arribar fins aquí va haver de veure com en nou mesos es van morir tres dels sensesostre que, com ell, dormien a la zona de l'Estació del Nord. “Vaig decidir que no volia ser el quart”. Sobren més paraules.

En Simon no està tan content. Té 57 anys i està al carrer des del 2014. El van haver d'operar i es queixa que amb la ferida encara oberta va haver de tornar al carrer. “Esperava més humanitat”, es lamenta. Es queixa d'alguns professionals de l'hospital i també dels serveis socials. Se'l veu cansat d'arrossegar la motxilla amunt i avall i diu que la seva salut ja no està per aquests esforços. La Daniela ha tallat els cabells a en Simon, quan arriba en Mateo, que va fugir de la guerra del Congo, i demana que escrigui que busca algú que l'ajudi a gravar vídeos de kung-fu.

La Daniela i en Ramon, empresari del sector energètic, van començar col·laborant amb els sopars que cada nit voluntaris reparteixen a l'Estació del Nord.