Les nits al Montseny són fredes

La setmana ha estat marcada a Osona, i en especial a l'entorn del Montseny –massís que comparteixen tres comarques, la Selva, el Vallès Oriental i Osona–, per la presència d'un grup de l'exèrcit que hi ha estat fent exercicis. L'Ajuntament de Viladrau també ha estat protagonista amb la seva iniciativa d'oferir a la tropa informació sobre el municipi i el pacte nacional pel referèndum si en tenien ocasió –ho faran per correu–, però el cert és que al centre del poble no els han vist el pèl. De fet, el grup militar ha estat localitzable des de dilluns i fins ahir al pàrquing de Les Ferreres, on han tingut el campament base.

Un servidor s'hi va acostar a finals d'aquesta setmana, i de camí al punt indicat la sensació que em va omplir va ser de tranquil·litat. I és que, al trajecte de poc més d'onze quilòmetres entre Viladrau i el punt indicat, els únics ocupants de la via que em vaig encreuar van ser una cabra amb la seva cria. A l'aparcament, un parell de cotxes d'excursionistes compartien espai amb una gran carpa militar de color verd i amb diversos vehicles tot terreny pintats de camuflatge. M'hi acosto i, en trobar-me el primer soldat, m'alegra veure el que està fent: llegir un llibre. Trec la càmera, i en el moment de fer la primera fotografia, surt un altre militar i em demana, de molt bones maneres, que no els faci sortir “per preservar la intimitat”. Li confirmo la precaució i miro d'iniciar la conversa, que, tenint en compte que al davant tinc l'exèrcit espanyol, es desenvolupa en castellà: “¿Qué tal? ¿De campamentos?” És el primer que em surt, i no puc evitar rememorar el mític gag del programa Polònia. La resposta, però, és del tot positiva. El soldat, jove, se m'acosta i amb un somriure m'explica que sí, que estan tota la setmana fent exercicis per la zona i que dormen allà. Trec el tema de la meteorologia, que mai no falla, i em confirma que les nits, a l'interior de les tendes i en ple Montseny, encara són fredes.

Un cop fet el primer contacte, li explico que m'hi he acostat perquè aquesta setmana, per la zona, hi ha hagut força enrenou amb la seva presència, i el militar es mostra sorprès de tot plegat però és ben conscient, suposo que com tota la tropa, de tot el que s'ha dit i escrit els darrers dies: “Sí, ya hemos visto en los periódicos que nos quieren dar unos panfletos. No sé, nosotros estamos aquí y veremos si traen algo”, comenta. Segons explica, amb el campament muntat enmig d'una zona boscosa, que és el que busquen, tampoc hi ha previsió de baixar al poble. I és que la companyia està formada per militars especialitzats en intervencions a la muntanya, i en aquesta sortida s'han trobat membres de les casernes de Sant Climent Sescebes i del Bruc. Tot i això, de la vuitantena de membres que s'anunciaven, només en compto quatre, i li demano on són la resta: “Como cada mañana, ya han salido a hacer instrucción en la montaña”, m'explica el militar, que resulta que forma part de la unitat de logística, o sigui aquella que assisteix la tropa perquè tot funcioni. “¿Instrucción? Pero sin disparar, ¿no?”, li comento, i esvaeix les meves pors dient que per fer pràctiques de tir ja tenen les seves zones habilitades i que, en territori civil, la llei els ho impedeix.

La conversa flueix, i resulta que entre la tropa present al Montseny aquesta setmana hi ha diversos militars de Barcelona, Terrassa o Berga, entre altres poblacions, ja que en aquesta unitat s'apleguen molts catalans. Agraeixo la seva amabilitat –suposo que tenint en compte l'enrenou i curiositat que han aixecat i que això és l'exèrcit, han rebut ordres de no foragitar a la primera de canvi aquell qui s'hi acosti amb bones intencions–, faig un parell de fotografies i m'acomiado del soldat. Un cop al cotxe, ja de tornada i esvaïts els dubtes i temors de què em trobaria, l'experiència em serveix per confirmar aquella màxima que malgrat puguem tenir visions de les coses ben diferents, parlant la gent es pot entendre. Sempre sense armes ni violència.