Societat

Cardona busca els rostres perduts de la Guerra Civil

Es tracta d'un fons fotogràfic amb prop de mil retrats, fets entre el 1936 i el 1938, de què es desconeix l'autor

L'Ajuntament n'exposa 48 per ajudar a completar les identificacions endegades per l'Arxiu Històric

L'Ajuntament de Cardona mostra, per primera vegada, 48 dels 969 retrats que componen un fons, d'autor no identificat, conservat a l'Arxiu Històric amb imatges de persones que es trobaven a la població durant el període 1936-38. L'exposició fotogràfica, que es podrà veure fins al 7 de maig al consistori, vol donar a conèixer per primer cop les imatges i ajudar a completar algunes identificacions endegades per l'Arxiu Històric de Cardona des del 2007.

El fons constitueix un document excepcional, tant pel seu bon estat de conservació i execució fotogràfica com perquè apropa als rostres protagonistes d'aquells anys. Els retrats mostren una gran diversitat de personatges d'una de les dècades clau de la nostra història: milicians anarquistes, membres de la majoria d'opcions polítiques de l'època, cardonins presents en la memòria col·lectiva, soldats i joves víctimes del conflicte. De les fotos conservades, només una correspon a una dona, la resta són homes de totes les edats.

Un fons ple d'incògnites

La conservació des dels anys seixanta d'un fons fotogràfic amb pràcticament un miler de retrats presenta diverses incògnites. La principal és que se'n desconeixen l'autor, el productor i la persona que en va fer la cessió a l'Ajuntament. La primera referència la trobem en un inventari dels anys seixanta amb la nota “conjunto de cuatro cajas y un paquetillo, conteniendo clichés y negativos de fotos, de diferentes personas”. L'any 2006, dins el programa de subvencions del Memorial Democràtic, el fons va ser digitalitzat i se'n van fer reproduccions, cosa que va ajudar a identificar-ne uns 400 retrats.

L'autoria va atribuir-se, en un primer moment, al fotògraf cardoní Domènec Garrigó, però sense arribar-se a provar. Altres hipòtesis apunten al també fotògraf local Joan Bajona, que a l'inici del 1936 va fer diversos retrats per al carnet electoral, un projecte engegat per la Generalitat la tardor del 1935 a fi de facilitar la identificació en previsió de les eleccions de febrer del 1936. En aquest carnet constaven les dades personals del votant i una fotografia. La mesura es va implantar a totes les poblacions de més de 5.000 habitants i a les que eren cap de partit judicial. Després, s'hi van afegir sis pobles més, entre què Cardona, pel “gran nombre de població flotant per ésser poblacions fabrils”. La Generalitat podia subministrar als municipis que ho demanessin el material per fer les fotos.

Tot i així, no es pot assegurar que aquestes fossin preses amb el fotomaton enviat per la Generalitat. I és que el format dels negatius conservats no correspon al d'aquests aparells, que en aquella època ja disparaven múltiples imatges. En aquest cas, el fons està format per plaques de vidre, de 4,5 x 5,75 centímetres, i 160 pel·lícules de nitrat i polièster. Les imatges es trobaven agrupades en quatre caixes d'època de les marques AGFA Isochrom i Verax Rollfilms.

LA DATA

1960
Dècada en què es troba
la primera referència escrita del fons, una anotació descoberta en un inventari

L'empremta militar al poble

D'entre els retrats destaquen un conjunt de 190 militars. A finals del 1937, es va instal·lar al castell de Cardona el segon batalló disciplinari de l'exèrcit de la República, dirigit per Rafael Miralles Bravo. Aquests batallons de presoners (prop de 2.500) estaven integrats per soldats (uns 200) que havien desertat, delinqüents comuns i persones considerades feixistes que s'havien intentat evadir de la zona republicana.

Pel que fa a la datació, una mirada conjunta de les imatges permet afirmar que van ser fetes en un llarg període de temps, ja que hi apareixen des de personatges amb abrics fins a d'altres en mànigues de camisa. En la majoria de casos, són retrats de tres quarts, en què els fotografiats es troben mirant a la càmera i asseguts en una cadira davant un fons neutre. La presència entre els retratats, per exemple, de persones com ara José Aramburu Luque, director de les mines de Cardona de la Unió Espanyola d'Explosius, que va fugir de la localitat el juliol del 1936 després de l'alçament militar, contrasta amb la presència de nombrosos militants de la CNT i membres del PSUC, partit creat el mateix mes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia