memòria històrica
Cervera canviarà els noms de carrer vinculats al feixisme
Prioritàriament, el cèntric General Güell, vinculat a les dictadures de Primo de Rivera i Franco, la plaça de Pius XII i el carrer duc d'Ahumada
“Cal decidir la tria dels nous noms, si ho fa l'Ajuntament o els veïns”, diu l'alcalde
L'Ajuntament de Cervera substituirà el nom dels carrers dedicats a personatges vinculats a règims dictatorials. En aquest cas, i a diferència de ciutats com Lleida, on la lluita per la desaparició del nomenclàtor parteix de la societat civil i d'algunes formacions polítiques a l'oposició municipal, a la capital de la Segarra la iniciativa serà impulsada pel govern de la ciutat. El Museu Comarcal de Cervera ja ha rebut l'encàrrec de fer un estudi sobre l'actual nomenclàtor. L'alcalde, Ramon Royes, afirma: “Si tenim constància que hi ha noms lligats a dictadures, els traurem.” I avança: “Ara mateix, els més evidents, mentre esperem l'estudi, són els dedicats al general Güell, a Pius XII i al duc d'Ahumada.”
El govern municipal portarà la proposta a la comissió d'estudi en què hi ha representades la resta de formacions polítiques municipals aquesta legislatura. “Abans, cal disposar de la documentació que ens faciliti l'estudi històric i, també, decidir com es trien els nous noms, si ho fa l'Ajuntament o ho proposen els veïns i les entitats”, explica Royes. A títol personal, l'alcalde diu que li agradaria substituir-los per un carrer dedicat “a la tolerància, entesa com a reconeixement a la lluita pels drets dels homosexuals” . Entusiasta confés del rock, considera que la ciutat ha de tenir “un carrer dedicat al rock-and-roll, perquè és un estil que ha donat molt a la música i a la cultura”. El govern és conscient que el canvi de nom d'un carrer “no és senzill, perquè afecta l'adreça postal d'empreses i particulars”.
Els personatges
El carrer General Güell és una de les principals artèries del centre de la ciutat i mena cap a la plaça de la Universitat. En espera de l'estudi històric, el nom del carrer s'hauria canviat poc després de la Guerra Civil. La denominació tradicional anterior era “carrer de les verges”, en honor a les “onze mil verges d'una capella propera”, segons el bloc segarrenc Giliet de Florejacs. El general Ildefons Güell i Arqués (1865-1941) era fill de les Borges Blanques, on també hi té dedicat un carrer, però estava casat a Cervera. La seva carrera va florir durant les dictadures de Primo de Rivera i la del general Franco. Comandament a Ceuta durant la guerra al Marroc, també va ser el director de les obres del ferrocarril entre Tetuan i Ben-Karrich, i va obtenir la medalla per les campanyes africanes, entre altres honors. Al servei de Primo de Rivera, també va ser governador militar de Barcelona. Quan va arribar la Guerra Civil ja era a la reserva, però la seva influència es va estendre per tota la Segarra un cop van guanyar els colpistes.
La plaça de Pius XII, també cèntrica i situada rere la Universitat, està dedicada al qui va ser sant pare entre el 1939 i el 1958. Pius XII va condemnar formalment el totalitarisme i, alhora, la lluita de classes, però a la pràctica va mantenir el concordat amb l'Alemanya nazi i va afavorir les dictadures de Franco i de Salazar a Portugal i Perón a l'Argentina. El carrer del duc d'Ahumada és fora del nucli antic, però també en una zona cèntrica. El duc va ser el fundador de la Guàrdia Civil.
LA FRASE
“Tracem una ampla panoràmica”
Ara fa un any, el Museu Comarcal de Cervera va rebre l'encàrrec d'alcaldia de recollir dades sobre tot el nomenclàtor de la ciutat. “Hi treballem i esperem tenir-lo enllestit enguany. Els tres noms pels qual s'ha interessat el govern són els més evidents, però alhora és una bona ocasió per traçar una panoràmica àmplia i abordar-ho des de més perspectives. Treballem en aquesta línia”, explica la directora del museu, Carme Bergés.
L'estudi ha de documentar les denominacions anteriors dels carrers, la data i el motiu pel qual es van canviar. A banda, Bergés ho considera una “oportunitat per analitzar el nomenclàtor des del punt de vista de gènere, per exemple”. “A simple cop d'ull, es constata que hi ha molts pocs carrers dedicats a dones, i en tenim de significades , com Hermínia Grau.” Aquesta destacada historiadora i traductora (1897-1982) és més coneguda, especialment a la Segarra, com la dona de l'arxiver i historiador cerverí Agustí Duran i Sanpere. “Com ella, hi ha personatges femenins amb molta força que ara es podrien recuperar”, opina Bergés. I hi afegeix: “Volem obrir la perspectiva i aprofitar per fer visibles les dones, i també perquè els canvis de nom serveixin d'actius culturals.”
