Oci
Cinema a l'Auditori
Santa Coloma de Farners tornarà a tenir projeccions regulars durant un any prorrogable gràcies a un acord amb l'Acadèmia del Cinema Català
Feia dues dècades que no hi havia sessions en una sala del municipi, que recuperarà el setè art a partir de dissabte que ve, amb el documental ‘Espanya en dues trinxeres'
-
Una imatge del Cercle Cultural Colomenc, on s'havia fet cinema. FONS CERCLE CULTURAL (ACSE). -
La façana de la llar de jubilats de Santa Coloma, on hi havia hagut el cinema del Cercle CulturaL. QUIM PUIG. -
Cartells del cinema Círcol Columbense, de la dècada dels trenta del segle passat. QUIM PUIG. -
Una imatge del 2015 de l'Auditori, en un acte de l'ANC. L'Auditori serà a partir del dia 22 el cinema de Santa Coloma un cop al mes. QUIM PUIG.
Un acord amb el Cicle Gaudí, el circuit de cinema estable de l'Acadèmia del Cinema Català, permetrà que a Santa Coloma de Farners hi torni a haver cinema un cop al mes i, com a mínim, durant un any. Serà el tercer dissabte de cada mes a les set de la tarda, a l'Auditori. L'estrena serà dissabte que ve, dia 22, amb el documental Espanya en dues trinxeres, de Francesc Escribano i Luis Carrizo.
L'historiador Miquel Borrell i Sabater (Santa Coloma de Farners, 1953) explica que, probablement, les anteriors projeccions de cinema regular al municipi s'havien fet al cinema Fèmina, a l'actual Auditori, fa dues dècades. Borrell ha escrit gairebé una cinquantena de llibres, entre d'altres, Ens ho hem passat bé. Memòries d'un professor d'història fill, net i nebot de botigueres (2015), El Cercle Cultural Colomenc. El Círcol (1998) i Enciclopèdia farnesenca (2006). Explica que tornar a veure cinema un cop al mes no és ben bé recuperar el setè art, però “està molt bé”: “És un succedani perquè no té res a veure amb el que havia estat. És diferent.”
Fent memòria, Borrell recorda que havien arribat a coincidir el Fèmina, el Círcol i les sessions que havien fet els germans de La Salle. Eren sessions infantils per a la mainada que havien començat el 1957, segons recorda l'autor a Enciclopèdia farnesenca. El doctor en història moderna per la UdG recorda que, entre els anys trenta i els setanta del segle passat, el cinema era “el que articulava el poble, era allà on es barrejaven les generacions i les classes socials, els joves i els grans, els rics i els pobres”.
En l'obra esmentada en l'anterior paràgraf, Borrell exposa que el primer cinema a Santa Coloma data del 1905, a la plaça del Firal, quan Pere Tun, de Vilanova i la Geltrú, va instal·lar un cinematògraf de 22 metres de llargada per 8 d'amplada. El 1906, també hi havia una cabina de cine al Círcol Columbense, on, el 1912, van començar les sessions regulars. Les pel·lícules sonores van arribar el 1929 i la pantalla panoràmica del Cercle, el 1955. El Cercle va comprar l'antiga sala del carrer Nou, el cafè teatre del Sindicat, i la va reconvertir en el Fèmina, explica Borrell.
Un complex, dos cinemes
El nou complex del Cercle va fer que, el 1976, hi hagués dos cinemes, el Cercle, ara anomenat Catalunya, i el Fèmina, que va passar del carrer Verdaguer al nou complex. Els dos cinemes (el Fèmina i el Catalunya) van conviure, com a mínim, entre l'abril del 1979 i el maig del 1985. Del Fèmina hi ha rastre a l'hemeroteca d'aquest diari fins al 2 de maig del 2004, amb Balseros.
Quan va deixar d'haver-hi un cinema cada setmana, es feien, de tant en tant, projeccions al Catalunya i cinema al carrer a l'estiu –a la plaça del Firal o a la plaça Artur Prat. Al Catalunya, per exemple, el 1993, s'hi van poder veure El fugitivo, amb Harrison Ford, i Mortadelo y Filemón, el 2008. Més recentment, hi ha hagut cicles de Cinema i drets humans a la biblioteca JoanVinyoli, en què van participar Mans Unides, Samba Kubally, Fundació per la Pau, Creu Roja i Càritas.
A banda de l'estrena del dia 22, estan confirmades les projeccions d'Un monstruo viene a verme (A monster calls), de Juan Antonio Bayona (20 de maig), i Incerta glòria (17 de juny), l'adaptació de la novel·la de Joan Sales. El Cicle Gaudí arriba a Santa Coloma i a altres municipis gironins, com ara Sant Feliu de Guíxols, la Bisbal, Cadaqués i Ribes de Freser.