municipal
seguretat
Realitat enquistada
Comerciants i veïns denuncien més inseguretat al Pou de la Figuera i vinculen la situació als nois que consumeixen cola
Neix una plataforma veïnal per potenciar el treball comunitari amb els joves
El centre per tractar els que n'inhalen estarà en marxa abans de final d'any
La presencia de menors i joves immigrats sense referents familiars als carrers de Barcelona no és una realitat nova. A Catalunya el fenomen es va començar a detectar cap a finals dels anys noranta, tot i que, certament, té pujades i baixades. El 19 d'abril del 2016, aquest diari treia a la llum que una quinzena de nois malvivien des de feia mesos als carrers del districte de Ciutat Vella i inhalaven cola. Alguns d'ells eren menors tutelats per la Dgaia, la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència. Ha passat ja un any i la situació sembla enquistada. La majoria dels joves que hi ha ara a la zona del Pou de la Figuera –al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera– són majors d'edat, en molts casos extutelats que han quedat fora del sistema de protecció i no han trobat una sortida. Són nois sense sostre. El seu nombre fluctua i no són sempre els mateixos, ja que alguns marxen i en venen de nous. Una situació complexa que topa, a més, amb les dificultats de l'administració per abordar-la. Tot plegat s'ha traduït en una tensió palpable al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, on és més que evident el malestar de comerciants i d'una part dels veïns.
“Ara mateix la situació no és fàcil per a ningú; els nois són víctimes perquè han arribat aquí amb una situació personal difícil, però també ho som els veïns i comerciants. Sentim impotència perquè l'administració ens diu que posarà recursos, però no són suficients i veiem que les coses no milloren”, relata una comerciant de la zona que vol mantenir l'anonimat. Agents de la Guàrdia Urbana passen constantment per la porta de la botiga mentre parla. La pressió policial –explica la comerciant– és deguda al fet que fa un parell de mesos “hi va haver un augment bestial de robatoris”, coincidint amb l'arribada d'un grup de joves més grans. “Aquests nois roben amb violència i intimidació, no són furts”, subratlla.
Els botiguers reclamen a l'Ajuntament i a la Generalitat que busquin solucions definitives i que hi dediquin tots els mitjans necessaris. “Cal curar-los i mentre no facin tractament en un centre tancat no avançarem; després cal donar-los feina i integrar-los. Si n'hi ha que prefereixen continuar robant, llavors han de rebre'n les conseqüències”, considera el president de l'associació de veïns i comerciants de Santa Caterina, Alfons Solà. Els botiguers expliquen que volen recuperar la tranquil·litat a la zona. “Tot plegat no dona bona imatge. Tenim un barri que encara és dels autèntics i darrerament s'hi han incorporat artesans, gent més jove; li estem donant la volta i quan començàvem a tirar cap amunt ens trobem amb un problema que torna a paralitzar la situació”, afirma Solà. Comerciants i veïns van reunir-se fa uns dies amb la síndica de Barcelona, una trobada en què van participar també representants del districte i de partits polítics. La defensora ha rebut una queixa formal, en què es demana a l'Ajuntament que es defineixi i es reclama de manera urgent una solució.
Solucions “des de baix”
Com es pot intuir, aquest sector ha rebut amb desconfiança el naixement de la plataforma veïnal pels drets dels menors i joves immigrats, que es va presentar al barri el 5 d'abril. Arran de la pressió policial que estan rebent els nois, els impulsors de la plataforma van decidir visibilitzar la feina que fan algunes mares del barri. Des de fa un temps, aquestes dones preparen menjar per als joves, els deixen pujar a casa a dutxar-se i els renten la roba. Al març van celebrar un primer dinar popular al Pou de la Figuera –van fer cuscús– i ara es vol potenciar aquesta tasca comunitària a través de la plataforma.
“A Barcelona, el 2017, hi ha nens dormint al carrer i no ens ho podem permetre; no venim a invalidar la feina que s'està fent des de les institucions, sinó a sumar i a aportar solucions des de baix, que són igual de legítimes”, va afirmar en la presentació Ernest Morera, del gimnàs social Sant Pau. Des de la plataforma es va demanar el suport del barri. “Som conscients que és un tema delicat, una part dels nois consumeixen dissolvents i uns altres fan petits furts. No és un tema només dels professionals [com defensen els detractors de la plataforma], els veïns tenim molt a aportar per treure'ls del carrer, de la cola i de la gana”, van assegurar. Els impulsors de la plataforma creuen que la situació ha millorat respecte a fa tres anys –“ara són més els nois que no consumeixen”, diuen– i els agradaria disposar d'un local on els joves puguin estar a l'hora de dinar i fer activitats. “Convidem els veïns a sumar-se, a apropar-se als nois i a tractar-los com persones; recuperem entre tots la seva dignitat i deixem de tractar-los com a delinqüents”, van dir.
Centre amb 20 places
Arribats a aquest punt, és obligat preguntar-se què ha fet l'administració. La primera reacció del govern i l'Ajuntament va ser anunciar un “dispositiu social i educatiu” per atendre els menors i joves que inhalen cola. Se n'ha posat en marxa una part, el reforç d'educadors al carrer, però el gruix de la iniciativa continua pendent. Es tracta d'un centre sociosanitari on puguin rebre tractament per deixar l'addicció i tinguin cobertes altres necessitats com ara alimentació, dutxa, roba, activitats i tallers. La creació del centre és ara a les mans del Consorci de Serveis Socials de Barcelona –el govern posa un 80% del pressupost i l'Ajuntament, un 20%–.
El nou gerent de l'ens, Joan Uribe, que es va incorporar al càrrec el 27 de març, assegura que aquest centre de dia és la seva prioritat. La gestió del servei sortirà a concurs en les pròximes setmanes i garanteix que abans de final d'any estarà en marxa. “És un servei especialitzat inèdit fins ara i fer-lo a mida per donar una bona resposta a aquests joves és una de les qüestions que han endarrerit el projecte”, explica el gerent del consorci. Uribe, fins ara director de Sant Joan de Déu Serveis Socials, és conscient que es treballarà amb “realitats complexes” i que caldrà acompanyar l'entitat que el gestioni per anar-lo ajustant a les necessitats.
En aquest sentit, el director de la Dgaia, Ricard Calvo, destaca que s'ha de fer de manera que sigui “un espai de referència per als nanos que, per la identitat cultural o pel consum de substàncies, no es vinculen als centres i també per als extutelats”. “No té sentit limitar-ho als menors –argumenta– perquè en tenim que aviat faran els 18 i continuaran tenint el mateix problema.” El pla de treball del centre s'estructurarà a partir de dos eixos: servei socioeducatiu i atenció sanitària. Tindrà 20 places i podrà fer un màxim de 35 atencions al dia. “Una de les claus serà aconseguir que les activitats facin que el noi torni l'endemà”, conclou.
