patrimoni arquitectònic
Proposen fer una torre de Suècia a Barcelona perquè la de Berga és “un nyap”
Una associació barcelonina treu valor a la restauració berguedana perquè no es va fer amb fusta original
L'exalcalde sosté que s'hi va donar solidesa
L'associació Amics de la Torre de Suècia considera que Barcelona hauria de tenir la seva pròpia Torre de Suècia. Es tracta d'una edificació que es va fer per l'exposició del 1929 i que posteriorment es va cedir a Berga i que ara ha perdut una part del seu barret a causa de la deterioració. Segons el president de l'entitat, Jairo Narváez, tant la restauració que es va fer del pavelló, l'any 1998, com la torre que es va inaugurar al davant el 2008 no tenen cap tipus de valor arquitectònic perquè no estan fetes amb el material que tenien les construccions del 1929.
Per això, Narváez fa temps que està movent fils per construir una torre de Suècia a Barcelona “feta pels suecs i fidel a l'original”. De moment, ha habilitat un punt d'informació a Montjuïc per tal que els visitants puguin descobrir la història de la torre. El següent pas, diu, l'ha de fer l'Ajuntament de Barcelona. Confia que el consistori barceloní impulsi “a curt termini” la construcció d'una torre com la del 1929 a la ciutat comtal.
“És una còpia barata”
Segons l'associació, les construccions de Berga no representen el llegat suec de l'any 1929 i, per això, cal invertir per recuperar un patrimoni que, recorden, “no pertany a Berga”. Narváez ha assegurat que les restauracions de la torre i el pavelló a Berga són “nyaps” i, per això, no li estranya el seu estat actual. En aquesta línia, el president de l'associació carrega contra la gestió del govern de Berga d'aquella època. “És normal que caigui si és una còpia barata feta amb el material que li va donar la gana a qui manava aleshores”, sosté.
L'exalcalde ho nega
L'aleshores alcalde de Berga, Jaume Farguell, ja ha desmentit la teoria de Jairo Narváez. En declaracions a aquest diari, l'exalcalde ha reconegut que el material no és el mateix que el de l'exposició del 1929, però ha desmentit que Narváez n'estigués al marge. Segons ha dit l'expolític, Narváez va seguir les obres i hi va donar el vistiplau, però “unes desavinences personals” van fer canviar el seu discurs. Pel que fa a la restauració, Farguell ha explicat que si el pavelló i la torre fossin del mateix material que l'any 29, “no haguessin durat ni quatre dies”. L'exalcalde ha dit que es va optar per “donar solidesa a l'edifici”, tot i que això comportés construir-lo amb altres materials.
A més, Farguell ha constatat que construir l'edifici amb els materials originals hagués resultat molt car. “Hi va haver un esforç molt gran de totes les administracions i no estàvem en condicions d'exigir gaire”, assegura. En aquest sentit, l'expolític berguedà recorda que ell mateix va estar treballant “colze a colze” amb el president Jordi Pujol perquè els edificis suecs, patrimoni de l'Ajuntament de Barcelona, fossin restaurats a Berga.