Tret d'inici de les festes nadalenques
Santa Llúcia, invocada com a protectora de la vista i patrona dels cecs i les modistes, és festejada en moltes poblacions
-
La Fira de Santa Llúcia és una de les estampes més representatives del Nadal barceloní. ANDREU PUIG. -
La santa, amb els ulls en un plat. -
La tradicional Fira de Santa Llúcia va obrir el passat 28 de novembre a l'avinguda de la Catedral de Barcelona. EFE. -
L'escudella de Gelida es reparteix a la Plaça de l'Església. CATI MORELL.
Més de 50 pobles i accidents geogràfics porten el nom de Santa Llúcia, patrona de les modistes i cosidores, dels cecs i dels oculistes, però també dels fotògrafs, dissenyadors gràfics, informàtics i estudiants. En definitiva, de tots els oficis que requereixen bona vista. La seva festa, que es commemora el 13 de desembre, dia del seu martiri i inici del solstici d'hivern en el calendari julià, marca, tradicionalment, l'inici de les festes nadalenques.
La seva proximitat al Nadal la vincula a la celebració de fires i mercats amb una oferta actualitzada de caganers que conviuen en un mateix espai amb pessebres, avets i ornaments. La de més renom és, segurament, la de Barcelona, documentada des del 1786, ubicada a la plaça de la Catedral, el pla de la Seu i voltants, que sol obrir el cap de setmana anterior al 13 de desembre i tanca dos dies abans de Nadal.
Però hi ha moltes altres poblacions que celebren mercats de guarniments nadalencs i figures de pessebre pels volts de Santa Llúcia. Són especialment destacables la de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa), la de Prats de Lluçanès (Osona) o la de l'Arboç (Baix Penedès), que fins a mitjan segle XX havia tingut un caire bàsicament agrícola i ramader, i que avui inclou una trobada d'un miler de puntaires d'arreu de Catalunya i de l'Estat. Aquesta última està plenament consolidada com a la trobada de puntaires més important de Catalunya després de la itinerant Diada de la Puntaire, segons ha explicat un portaveu de l'oficina de turisme de la població.
Les captes o captiris
En algunes poblacions, com Font-rubí (Alt Penedès), Castellví de Rosanes (Baix Llobregat), Igualada i Piera (Anoia) o Viladecavalls (Vallès Occidental) es mantenen també els captiris o captes de les llúcies o llucietes, una festa que, com la de Sant Nicolau, es vincula a l'àmbit escolar. Fins ben entrat el segle XX, les llucietes, vestides de blanc, passaven casa per casa demanat oli per a la llàntia de l'altar de la santa i rebien a canvi llaminadures i fruits secs. Ara, la comitiva surt pels carrers, cantant cançons, per omplir el cistell de productes que els serviran per fer un bon esmorzar.
A Castellví de Rosanes, per exemple, les nenes del CEIP Mare de Déu de Montserrat interpreten un repertori de cançons tradicionals catalanes, com ara Els tres tambors, La pastoreta o En Pere Gallerí, que s'acaba amb un «Santa Llúcia la Bisbal, tretze dies per Nadal, si voleu que canti més, poseu figues i diners».
Patrona de les cosidores
A l'edat mitjana s'invocava la santa contra les malalties dels ulls, probablement perquè el seu nom està relacionat amb la llum (Lucis Via, «camí de llum»). Això va donar origen a la llegenda que explica que, abans de ser decapitada, els soldats que la retenien li van arrencar els ulls. Segurament per això s'invoca la santa com a protectora de la vista i oficis que requereixen agudesa visual la tenen per patrona. Encara ara en moltes poblacions s' organitzen activitats relacionades amb el sector tèxtil, especialment importants en l'època en què l'ensenyament de les joves es traduïa a aprendre a cosir. A Arenys de Mar (Maresme), per exemple, les puntaires organitzen una desfilada de roba amb aplicacions de punta de coixí, i a Mollerussa (Pla d'Urgell), el concurs de vestits de paper s'ha convertit en un esdeveniment de referència a nivell nacional. Segons l'Ajuntament, en l'edició d'enguany, la 44a, hi participaran 80 creacions, i la gala estarà conduïda pel periodista de TV3 Xavi Coral.
Altres celebracions relacionades amb la santa són les festes majors de les poblacions que la tenen per patrona, com ara Gelida (Alt Penedès), en què el programa gira al voltant de l'escudellada popular. Segons Jordi Julià, secretari de la comissió de festes de Santa Llúcia de Gelida, l'escudellada ha passat de ser un acte benèfic a tenir un caire eminentment lúdic i festiu.
Iconografia
ARIADNA VENTURACom passa amb tots els màrtirs, santa Llúcia és representada, generalment, amb una palma i l'objecte del seu martiri, que en aquest cas és una espasa. Però el que crida més l'atenció en la seva iconografia són els dos ulls que porta sobre un plat, els que segons relata la llegenda –i que no explicita el seu martirologi– li van ser arrencats. Com a patrona dels cecs i guaridora dels mals de la vista, també se la sol representar amb un llibre i un llum d'oli.
Santa Llúcia: verge i màrtir
Segons la seva hagiografia, santa Llúcia va néixer a Siracusa (Sicília), cap al 283, i també hi va morir, un 13 de desembre del 304. Malgrat que havia fet vot de puresa i virginitat, la seva mare, Eutíquia, va decidir casar-la amb un jove ric hereu que no tenia altre defecte que el de ser pagà. Llúcia no estava disposada a acceptar el matrimoni, i el cel es va posar de la seva part. Eutíquia, malalta, persuadida per la seva filla, va acudir al sepulcre de santa Àgueda de Catània, que la va curar. El miracle va fer que es convertís al cristianisme i accedís a alliberar la seva filla del matrimoni i a entregar-li la dot per repartir-la entre els pobres. Però el jove pretendent, despitat, la va denunciar per ser cristiana. El prefecte Romà Pascasi la va detenir i va amenaçar d'enviar-la a una alcavoteria, però els soldats no van poder moure el cos de la jove, ni cremar-la. Finalment, la van decapitar. Mentre brollava la sang del seu coll, Llúcia no parava d'exhortar els reunits a seguir la paraula de Déu.
Per Santa Llúcia, tortell farcit de massapà i escudella
Coincidint amb la diada de Santa Llúcia, algunes pastisseries elaboren les tisores de Santa Llúcia, un tortell de brioix farcit de massapà, nata o crema i acabat amb fruita confitada. Com en el tortell de Reis o el martell de Sant Eloi, les tisores amaguen una figureta que recorda la santa, o una cosidora.
Un altre element gastronòmic vinculat a Santa Llúcia és l'escudella que el 13 de desembre es fa a Gelida a partir dels ingredients que hi aporten els veïns, i que es reparteix entre la població. «L'escudella es comença a fer pels volts de les 4 de la matinada, al pati dels Lluïsos. Es tracta de 8 calderes que s'omplen, entre altres, de 500 l d'aigua, 24 quilos de mongetes, 24 de cigrons, 40 de patates, 3 apis, 8 cols, 12 quilos d'arròs, 13 de fideus i 30 de cansalada», explica Jordi Julià, secretari de la comissió de festes de Santa Llúcia de Gelida. «En total, en surten unes 2.000 racions.» La tradició està documentada des del 1853, quan es va crear la Germandat de Beneficència de Santa Llúcia.
