Records entre fotografies

La dita “Una imatge val més que mil paraules” il·lustra perfectament el taller de fotografia al que participen onze joves refugiats. A través de la imatge i de recursos artístics com el collage i la pintura reflexionen sobre el seu passat, present i futur. La creativitat es converteix en una eina per expressar de forma diferent la vida als seus països i el que esperen de la seva nova situació lluny de casa.

El projecte “Somnis Refugiats” coordinat per el fotògraf, Héctor Mediavilla, pretén ser un projecte de” fotografia participativa” en el que els joves aprenen noves d'eines d'expressió artística. Mediavilla explica que, en general, quan treballen sobre el passat ho fan a través “dels bons records i allò que troben a faltar de casa”, fugint dels motius que els ha portat fins aquí. Tanmateix, aquest no és el cas de'n Nanthu que a través d'un dibuix il·lustra la seva història i explica com va haver de marxar d' Sri Lanka i deixar la feina de periodista. Abans d'arribar a Catalunya -el març de 2016- va haver de passar per varis països africans -Nigèria, Etiòpia i Gana-. El seu projecte de futur és poder tornar a fer d'actor, una de les seves passions. De fet, en Nanthu, no és l'únic refugiat d'Sri Lanka. La Bruntha, que també prové d'aquest país asiàtic, realitza un collage sobre el passat anomenat “Jo era un ocell lliure”.

Una de les monitores del taller, la Cristina Cañadas, explica que l'objectiu no és que facin” un àlbum de fotografia, sinó un treball que combini vàries tècniques i els permeti expressar-se lliurement”. Així, els anima a que intervinguin en la imatge sense por. En aquest sentit, una de les primeres activitats dels tallers va consistir en fer un auto retrat que, tot seguit, van haver de retallar per la meitat. La Cristina recorda com algun dels refugiats li va explicar que aquella meitat s'havia quedat al seu país amb la resta de records.

En aquests mòduls la fotografia es converteix en una eina molt potent de comunicació. “El llenguatge internacional de la imatge” els ajuda a poder comprendre els sues companys i alhora mostrar sense paraules com se senten i què ha significat per ells haver de marxar de casa seva. Una de les intencions d'Héctor Mediavilla és que els joves refugiats interaccionin entre ells durant les sessions. Per aquest motiu dóna molta importància a “la dinàmica de grup”, més enllà del treball individual que realitza cada un.

Durant sis mesos, gràcies al projecte “Somnis Refugiats” d'Art For Change “La Caixa”, els joves van passant per vàries etapes de la creació artística. El projecte no finalitzarà un cop s'acabin les sessions presencials, sinó que es traduirà en la presentació d'una exposició a la Plaça de les Glòries de Barcelona el pròxim 10 de juny on els refugiats exposaran els seus treballs artístics acompanyats de missatges que “els ajudarà a complementar allò que volen explicar”.