Els promotors de la iniciativa legislativa popular (ILP) que el juny del 2015 es va convertir en la llei contra la pobresa energètica (la 24/2015) la volen mantenir tal com es va aprovar i consideren que si es reforma el punt 9.1 serà “una rebaixa gravíssima del caràcter garantista de la llei”. L'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i l'Observatori DESC defensen que es mantingui que si no hi ha resposta dels serveis socials a la petició d'una elèctrica que vol fer un tall per impagament aquella família s'ha de considerar vulnerable. El govern, en canvi, estudia posar un termini d'entre dos i tres mesos perquè els serveis socials responguin . “Si es canvia, el principi de precaució queda coix; hi ha moltes persones vulnerables que no estan a serveis socials”, va argumentar ahir Maria Campuzano, de l'APE.

També l'Ajuntament de Barcelona va defensar la llei i va dir que la fixació de terminis per respondre a cada cas es pot especificar als convenis entre distribuïdores i administracions.