Mobilitat
Cap a una nova cultura de mobilitat
Els alcaldes reclamen un gran acord social per frenar la difusió del vehicle privat com a gran causant de contaminació
Caldran mesures contundents
Pilar Díaz, alcaldessa d'Esplugues de Llobregat, explicava ahir amb un cert grau de satisfacció els progressos que està fent l'extensió del carril bici pel seu municipi, i com les obres que s'hi fan permetran una connexió segura per als ciclistes de la seva ciutat amb Barcelona i altres municipis del Baix Llobregat. En ple segle XXI, immersa de ple la societat en l'era de la tecnologia digital, l'últim avenç en mobilitat pregonat ahir per Díaz retorna el país al moment anterior als aires de modernitat que omplien Catalunya ara fa un segle, quan els primers vehicles mecànics van començar a arraconar els sistemes de transport de tracció animal o moguts per la força de l'home. Fa cent anys, com va pintar Ramon Casas, allò que era modern era el cotxe, i avui allò que fa modern és construir carrils bici.
El problema és que un segle després l'ús i abús del vehicle de motor ha estat tan acusat que ha passat a convertir-se en la principal font de contaminació, superant la que generen les indústries. Davant d'aquesta circumstància, les autoritats es veuen obligades a promoure i implementar alternatives de mobilitat que permetin combatre la congestió de trànsit de la gran àrea metropolitana de Barcelona i el gravíssim problema de pol·lució ambiental que hi ha associat. Sobre la contaminació de l'àrea metropolitana de Barcelona i la gestió de les infraestructures necessàries per fer-hi front va girar ahir el debat organitzat per l'associació Alcaldes.eu amb una taula rodona en què van prendre part l'alcalde de Cornellà i vicepresident executiu de l'Àrea Metropolitana, Antoni Balmón; l'alcalde de Sant Climent de Llobregat, Isidre Sierra; el president del Consell Comarcal del Baix Llobregat i alcalde de Sant Joan Despí, Josep Perpinyà, i l'alcaldessa d'Esplugues, Pilar Díaz.
Els quatre representants de l'administració local van coincidir a dibuixar un futur on els paràmetres de mobilitat han de canviar cap a un model sostenible, amb un progressiu arraconament del vehicle privat, i van fer crides a fugir d'imposicions per trobar un gran acord social que faciliti el canvi.
“Es tracta d'una batalla de la societat, no només dels poders públics. El ciutadà és conscient del risc i que les alternatives són complicades, i els poders públics han de ser forts i treballar en la sensibilització que cal un altre tipus de societat. A la fi s'ha d'actuar sense amenaces i amb consens de tothom”, va argumentar Antoni Balmón.
La mateixa crida al “consens” la va fer Josep Perpinyà, que va advertir que sense aquest acord necessari entre societat i administracions “això no anirà bé”. Pilar Díaz va moure's també en la línia de Balmón, interpel·lant directament el ciutadà: “És necessari que hi hagi un canvi d'hàbits”, va dir. L'alcalde Isidre Sierra també es va afegir a l'estratègia de construir una mobilitat futura sobre la base d'un gran acord entre la societat i els poders públics.
Restriccions a la vista
L'acord per posar fre a l'ús i abús del vehicle privat és la via desitjada per tots, però en aquest canvi d'hàbits hi jugarà un paper molt important les decisions que es prenguin des dels poders públics, i no sempre seran ben rebudes, com per exemple la ja anunciada que afectarà el moviment dels vehicles de més de 20 anys en casos d'episodis severs de contaminació. En aquest sentit, Pilar Díaz va advertir que “cal ser conscients que s'hauran de posar en marxa mesures dràstiques”.
Balmón va voler deixar clar que tot el que es faci ara no tindrà una repercussió immediata en la millora del trànsit i els nivells de contaminació, sinó que es tracta de mesures que reverteixen en un benefici a llarg termini. “Estem parlant de canvi de conductes, i això vol el seu temps. Ara bé, un dia arribarà una generació que no necessitarà tenir vehicle propi com a element d'identificació social i en farà un ús compartit, com el que es pot fe ara amb el sistema de Bicing”, va dir.
Sobre les mesures per frenar el cotxe, l'alcalde de Sant Climent va reclamar “ser valents”, i va advertir: “No volem actuar en contra de la indústria de l'automòbil.” Josep Perpinyà va demanar que s'obrís una mica el focus de l'anàlisi i que es tinguin en compte diversos factors que incideixen en la mobilitat, com per exemple els preus de l'habitatge, que obliguen els ciutadans a buscar residència en municipis més assequibles que queden lluny dels llocs de treball, o les dificultats per traslladar-se des d'alguns municipis del Baix Llobregat a centres d'ensenyament superior.
En el binomi mobilitat i administracions públiques hi ha sempre damunt la taula el tema del transport públic, i ahir tots quatre alcaldes van coincidir en la necessitat de prendre decisions encertades en aquest àmbit. Pilar Díaz va recordar que el seu municipi ja s'ha cansat d'esperar l'arribada de la línia 3 del metro, i va criticar el fet que l'hospital de Sant Joan de Déu no tingui una parada de metro a tocar.
L'“error” de la línia 9
En relació amb les infraestructures, Balmón va assegurar que el país havia quedat hipotecat per l'“error” de la línia 9 –error que va dir que era responsabilitat de “tothom”– i va recordar que el gran àmbit on cal actuar ara és el de la xarxa de rodalies.
En el terreny de mesures concretes a aplicar, Josep Perpinyà va apostar per un carril exclusiu per al trànsit de mercaderies, per exemple per als camions que van en destinació al port de Barcelona, i va alertar de la realitat dels cotxes infrautilitzats.
La taula rodona, moderada pel periodista Eduard Berraondo, va entrar en temes concrets de debat, com el que va abordar la necessitat de preservar el pulmó verd de Collserola, espai verd metropolità que pateix una forta pressió pel fet de ser al vell mig d'una àrea superpoblada. Sobre el futur del parc i la necessitat de decretar mesures restrictives, Pilar Díaz va anunciar que aviat es reuniran totes les administracions amb competències sobre Collserola per discutir i prendre decisions sobre la gestió de l'espai.
Els ponents també van debatre el tema del cotxe elèctric i la possibilitat d'establir ajudes per incentivar-ne la compra, fet que va provocar l'acord unànime que són altres administracions amb més competències i més recursos les que han de posar en marxa programes efectius d'ajuda.