Joves catalans i americans, per un futur menys precari
Un congrés sobre els reptes de la joventut iberoamericana analitza propostes contra l'exclusió social
Tot i l'entorn i la formació diferent, coincideixen que no troben feina estable ni s'emancipen
La recerca d'un futur millor i menys precari per a la joventut no té fronteres, i les queixes i propostes en aquest àmbit són més globals del que semblaria. És una de les conclusions dels primers debats del Fòrum Iberoamericà de Joventut, que se celebra aquesta setmana al CosmoCaixa de Barcelona i que culminarà diumenge amb la Festa Esplai al Prat. Fundesplai i la Lliga Iberoamericana d'Organitzacions de la Societat Civil han reunit prop de mig miler de representants d'entitats i organitzacions juvenils de l'Estat i de l'Amèrica Llatina que lluiten contra l'exclusió social.
La precarietat és l'amenaça de futur per als joves, tant a l'Estat com a l'Amèrica Llatina. En el primer cas, es dona la paradoxa que les generacions “més ben formades patiran un futur amb una feina i una vida menys benestant que anteriors cohorts”, recorda la directora general de Fundesplai, Núria Valls. La taxa d'atur de la població de menys de 29 anys a l'Estat és del 43%. En el cas americà, la pobresa severa encara “afecta 31 milions de joves que treballen de manera informal”, denunciava ahir el coordinador de la secretaria general Iberoamericana, Martín Rivero. Els conferenciants i els debats van alertar del perill d'exclusió i d'estigmatització de la població jove –només a l'Amèrica Llatina hi viuen 150 milions, la majoria de la població–, i van començar a proposar-se algunes mesures, com ara un millor accés a l'educació superior, una fiscalitat més justa, lluita contra la corrupció i sobretot “posar sobre la taula que els joves no són un problema, sinó potser una solució per a altres qüestions que semblen prioritàries, com les pensions”, remarca Valls.
Les taules rodones van avaluar experiències com la brasilera del jutge Ricardo Tadeu da Fonseca. Va ser el redactor d'una llei que obliga les grans empreses del Brasil a contractar entre un 5 i un 10% de treballadors joves. “Als empleats se'ls obliga a formar-se en hores lliures i d'aquesta manera contribueixen a l'evolució de la companyia. És un model exportable arreu –explica el jutge– perquè a cada entorn li convé tenir ocupada i amb interessos de millora formativa la seva joventut.” El contracte inclou l'aprenentatge i la gran majoria dels joves segueix treballant, ja com a sèniors, a l'empresa. Altres països apliquen el sistema de pagar els joves amb formació, per exemple, cedint una part del sou per a una millor educació.
Un dels àmbits més debatuts serà la manera com els joves poden incidir en les polítiques que els afecten o les polítiques globals dels respectius estats. Rivero els anima a “aprofitar que han crescut en democràcia”. Les conclusions s'elevaran a la cimera de caps d'estat iberoamericans i es debatran en la trobada d'entitats paral·lela que se celebra.
LA FRASE
Dona indígena: en lloc de mare jove, enginyera
L'enginyera agrícola mexicana Tania Martínez explicava ahir la seva experiència personal com a exemple de superació i trencament del destí a què semblava predeterminada. Indígena mixe, havia de ser mare jove i criar els fills, com totes les dones de la seva família. Però els seus pares eren els mestres del poble i la van dur a estudiar secundària, “caminant de nit entre les muntanyes”. De beca en beca, fins a la Fulbright als EUA. Ara és màster en regadius i, en lloc de treballar en una multinacional, aconsella els pagesos sobre com estalviar aigua o aprofitar les collites. “Busco el guany social i els recomano emprenedoria i valor per continuar formant-se durant tota la vida.”