Beatificació dels capellans assassinats a Serinyà el 1936

Els set religiosos del seminari del Sagrat Cor de Jesús de Canet de Mar assassinats a Serinyà durant la Guerra Civil espanyola van ser beatificats, ahir, per l'Església catòlica en una cerimònia que va tenir lloc a la catedral de Girona. Aquest ha estat el segon cop que la seu gironina ha acollit una beatificació, un acte solemne que fins al 2005 només podia tenir lloc al Vaticà. La cerimònia la va presidir el cardenal Angelo Amato, prefecte de la Congregació per a la Causa dels Sants.

Àmplia representació

A part del bisbe de Girona, Francesc Pardo, es van reunir al presbiteri de la catedral nombrosos bisbes de les diòcesis d'on eren els nous beats i dos bisbes de la congregació del Sagrat Cor procedents d'Amèrica del Sud, així com els arquebisbes de Barcelona, Tarragona i Pamplona. Entre les autoritats religioses, va destacar també la presència del nunci apostòlic (ambaixador del Vaticà) a l'Estat espanyol. Quant a la representació política, hi havia el delegat del govern estatal a Catalunya, el president i un vicepresident de la Diputació, el director general d'Afers Religiosos de la Generalitat, l'alcaldessa de Girona i l'alcalde de Serinyà i regidors de l'Ajuntament de Canet de Mar, entre d'altres. Els fidels, que van omplir la nau, havien vingut de diferents punts de Catalunya i de la resta de l'Estat. Hi havia religioses de diverses ordres i cavallers del Sant Sepulcre, amb les seves característiques capes.

Les relíquies

El ritual de la beatificació –fet en castellà i llatí, excepte una lectura de l'Evangeli, en català– va tenir com a moment culminant la lectura de la carta apostòlica en què el papa concedeix, a petició del bisbe de Girona, la facultat d'anomenar beats (per tant, a partir d'ara se'ls pot resar) els set sacerdots assassinats. Seguidament, es va descobrir el quadre dels nous beats al costat del presbiteri i es van dipositar relíquies dels “màrtirs” (uns trossos de roba trobats on els van matar) a prop de l'altar.

En l'homilia, el cardenal Amato va contextualitzar la mort dels capellans en una persecució que va titllar d' “holocaust catòlic a l'Estat espanyol” durant la guerra del 1936 al 1939, i va fer una crida perquè en la societat s'imposi l'amor i no l'odi.

Els beats

Els nous beats són Antonio Arribas, Abundio Martín, José Vergara, Josep-Oriol Isern, Gumersindo Gómez, Jesús Moreno i José del Amo. Havien nascut a Castella i Navarra i, en el cas de Josep-Oriol Isern, a Vilanova i la Geltrú. Es trobaven al seminari menor dels Missioners del Sagrat Cor de Canet de Mar quan va esclatar la guerra. Alguns eren professors i d'altres treballaven a la cuina o a l'hort. El més jove tenia 20 anys i el més gran, 28.

De Canet a Serinyà

Arran de les amenaces de mort del comitè antifeixista local, aquests set religiosos van decidir fugir cap a l'Estat francès, un objectiu que van estar a punt d'aconseguir gràcies a l'ajuda de la gent de moltes cases de pagès que els va donar refugi. El viatge, però, es va tòrcer a Begudà (Garrotxa), on algú els va delatar al comitè de Sant Joan les Fonts. Els van empresonar a la cooperativa d'aquest poble, en espera que arribessin membres del comitè de Canet. El 29 de setembre, aquests se'ls van endur –presumptament, amb una ordre d'afusellament dels presoners– i, a l'altura del pont del Ser, al terme de Serinyà, els van executar. Fins al 1940, van estar enterrats al cementiri d'aquest poble. Després, van traslladar les despulles a Canet i, a partir d'ara, estaran a l'església del Sagrat Cor de Barcelona. Al lloc on van matar els capellans es van erigir una creu i una capella, on cada 29 de setembre se celebra un acte per recordar els fets.