Acord per universalitzar la renda garantida
El govern accepta que l'ajut per arribar a 664 euros sigui compatible amb alguna feina
Primer s'hi acolliran les llars monoparentals i s'anirà generalitzant
Els promotors de la ILP ho han de ratificar avui
La renda garantida de ciutadania (RGC) podria aprovar-se abans d'aquest estiu. Després de mesos de negociacions, el govern de la Generalitat i la comissió promotora de la iniciativa legislativa parlamentària (ILP) van arribar ahir finalment a un preacord que ha de fer possible accelerar la tramitació i l'aprovació de la llei que ha d'acabar substituint l'actual renda mínima d'inserció, de 424 euros i lligada a un itinerari laboral, per una renda garantida ciutadana de 664 euros no condicionada al mercat laboral i de caràcter universal.
Tot i que l'acord definitiu està pendent que els promotors de la ILP ho ratifiquin avui en assemblea, la Taula del Tercer Sector ja va fer públic ahir un comunicat en què destaca que es tracta de “la notícia de l'àmbit social més important dels últims anys”.
El president de la Taula del Tercer Sector, Oriol Illa, va subratllar que es tracta d'un “canvi de sistema en la manera d'oferir les prestacions socials” i va insistir que la renda és important per garantir “uns mínims ingressos als més vulnerables”.
Durant les últimes setmanes les negociacions entre el govern i la comissió representativa dels promotors de la ILP s'han encallat repetidament en un mateix escull: com fer compatible la renda garantida amb la feina.
En un primer moment el govern havia plantejat que la renda garantida estigués destinada només a les famílies sense cap mena d'ingrés. Aquest plantejament s'ha anat ampliant i en les últimes reunions la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, havia acceptat que comencessin a rebre aquesta prestació les famílies monoparentals amb contractes a temps parcial però en canvi no havia volgut tancar una data per fer-ho també extensible al conjunt de la població amb rendes baixes ni tampoc donar prou garanties que això seria factible.
Els promotors de la ILP insistien a marcar com a data de generalització a totes les famílies amb pocs recursos el 2020.
Tot indica que el preacord ha estat possible perquè els promotors han acceptat flexibilitzar el termini final d'implantació; és a dir, no precisar cap data final, a canvi que el govern accepti la seva universalitat per a totes les rendes de treball a temps parcial i una clàusula de salvaguarda per a situacions imprevistes, la gestió de la qual anirà a càrrec d'una comissió de seguiment de composició paritària entre el govern i les entitats socials.
Per a tothom
La renda garantida de ciutadania està pensada no com una prestació social, segons consta ja en un esborrany descriptiu elaborat pel mateix govern, sinó com “una renda bàsica per a tothom; és a dir, per a les persones que no arribin al 100% de l'índex de renda de suficiència de Catalunya (IRSC) situat en 664 euros mensuals”.
En principi tenen dret a l'ajut, entès com un “dret subjectiu”, les persones majors de 23 anys amb un temps de residència a Catalunya d'entre dos o tres anys i sense patrimoni, exceptuant la primera residència. Quant a les famílies, es preveu un complement del 50% de l'ajut per al segon membre del nucli familiar més 100 euros mensuals per cada fill fins a un màxim de tres fills. També està condicionada a haver esgotat totes les prestacions possibles i a una revisió anual. Si es rebutja una feina es perd el dret.
L'aplicació serà progressiva i està previst que comenci a implantar-se el setembre del 2017. En aquest mes entraran ja totes les persones que cobrin l'actual renda mínima d'inserció (426 euros) i totes les que ho demanin i compleixin els requisits. En un primer moment, els beneficiaris rebran el 85% de l'IRSC; és a dir, el primer membre de la família rebrà 550 euros; el segon, la meitat, i 75 euros per cada fill amb un màxim de tres. De manera progressiva s'anirà ampliant. Així, el 2018 està previst que rebin el 88% de l'IRSC; el 2019, el 94%, i el 2020, el 100%. D'acord amb aquest plantejament, quan s'acabi d'implantar la renda el màxim que cobrarà una llar amb dues persones i tres fills serà 1.200 euros mensuals.
La renda garantida serà també compatible amb les persones que rebin prestacions derivades de la llei de la dependència i aquelles que rebin beques de transport o menjador escolar.
LES FRASES
LES XIFRES
Menys poder adquisitiu que el 2011
b. rEl salari mitjà a Catalunya és més alt que el del conjunt de l'Estat, 1.7.22 euros bruts mensuals enfront de 1.636 euros. De fet, Catalunya és el quart territori amb els salaris més elevats (superada només per Madrid, Navarra i el País Basc), però també lidera la pèrdua de poder adquisitiu a l'Estat. Així es desprèn d'un informe de la consultora Adecco, en què es posa de manifest que les remuneracions a Catalunya han perdut un 0,2% de poder adquisitiu en el darrer any per l'efecte de la pujada de l'IPC (0,1%) i la reducció del salari mitjà. Aquest impacte negatiu és similar al recollit en el conjunt de l'Estat el 2016 però segons les dades d'Adecco, Catalunya acumula una pèrdua de capacitat de compra del 5,8% en els darrers cinc anys. Aquesta caiguda sí que és sensiblement superior a l'experimentada en el conjunt de l'Estat per al mateix període (2,4%), i lidera la davallada al costat d'Extremadura.
Adecco també recull que és la indústria el sector que genera més ocupació de qualitat i amb salaris més elevats (2.052 euros al mes de mitjana), mentre que els serveis tenen els més baixos (1.650 euros).
