L'empenta refrescant d'un festival en plena maduresa

El festival Girona Temps de Flors arriba aquest any a la seva 62a edició en perfecte estat de salut. Es pot dir que el festival està en la seva maduresa i que en gaudeix d'una manera gens acomplexada, més aviat al contrari. És veritat que la maduresa dona estabilitat i serenor, alimentades per l'experiència. D'aquests beneficis Temps de Flors en gaudeix. Els seus organitzadors saben mantenir allò que han comprovat, edició rere edició, que funciona. Però alhora tenen prou agilitat per corregir errors d'edicions passades i anar introduint petits canvis i nous atractius i reclams. Són modificacions més o menys subtils, però que demostren una capacitat d'innovació, reinvenció, atreviment i il·lusió. És, en aquest sentit, un festival viu –esplendorosament viu–, enèrgic i refrescant com ho és la primavera. Tots, atributs molt lligats a l'empenta de la joventut de la qual Temps de Flors, de manera paradoxal, sembla també gaudir.

Girona es guarneix, floreix, es converteix en la ciutat de les flors i els colors... costa escapar dels tòpics en festivals que tenen un protagonisme tan inequívoc com el tenen les flors a Girona durant aquests dies. Però Temps de Flors és també art, bellesa i compromís. S'hi troba la bellesa per la bellesa —que no té res de banal—, però també espai per a la reflexió, l'anàlisi, la denúncia, la fraternitat, l'esperança... tantes variants i matisos com muntatges —aquest any, 195 projectes en 156 espais.

Ja fa uns dies que Girona bull d'activitat per preparar els espais. Molts gironins i turistes en participen quan són llocs tan concorreguts i accessibles com les escales de la Catedral, la plaça dels Jurats o el carrer Nou. Però n'hi ha d'altres que mantenen el misteri fins al darrer moment. Com seran els muntatges del soterrani de la Catedral, les Sarraïnes o dels Banys àrabs? La incògnita es manté fins al mateix dia de la inauguració. I més que explicar-se, val la pena viure-ho. Bon festival, i moltes flors!