De la muntanya de la O al refugi antiaeri

La necessitat de novetats fa que cada any l'organització del festival busqui nous espais per posar-hi projectes florals i obrir-los així al públic. Són, sovint, presentacions públiques —i engalanades— de racons de la ciutat que en general la gent no coneix, no hi ha estat mai o simplement no hi ha prestat gaire atenció. En l'edició d'aquest any n'hi ha dos de molt destacats. Un abasta una extensa superfície que relliga diversos elements del patrimoni natural, històric i cultural de Girona. Es tracta d'un passeig de tres quilòmetres a l'entrada de la vall de Sant Daniel. El passeig relliga Sant Pere de Galligants, el riu Galligants i les seves fonts, el passeig Arqueològic, vestigis de la zona de la muntanya de la O, el convent, la mina, l'ermita del Calvari... Mentre la majoria de projectes tenen una vida curta –els dies del festival–, n'hi ha d'altres que es creen amb la voluntat que es converteixin en permanents. La intervenció que s'ha fet en aquest espai busca recuperar-los i donar-hi un valor afegit, en la línia del que ja s'ha fet en d'altres àmbits de la confluència entre la ciutat urbana i l'entorn natural, a fi d'embellir la transició entre un i altre, alhora que se'l dota d'una permeabilitat que convida a traspassar els límits de l'àrea urbana per endinsar-se a la zona boscosa. A Girona, aquest projecte de gestió diferenciada de l'entorn natural se li diu projecte Vora. En el que es proposa per a Temps de Flors hi han intervingut un centenar de persones d'una quinzena d'oficis diferents. L'altra novetat destacada serà al refugi antiaeri del Jardí de la Infància. Es tracta d'un refugi construït el 1938, en plena Guerra Civil, i que donava protecció durant els bombardejos a 700 persones. El muntatge al refugi antiaeri és d'aquells que tenen una intencionalitat profunda i greu. En aquest cas, el de la memòria històrica. El projecte que s'hi podrà veure es titula A través de l'espill i és un joc de miralls i flors que acompanyen el visitant a través d'una ruta sensorial de percepció visual, so i memòria. Una bona manera de recuperar per a la ciutadania un element molt important del patrimoni històric local i d'una de les etapes més dures i controvertides del darrer segle. Amb aquest mateix afany de reflexió, està previst que hi hagi diversos espais dedicats a la crisi dels refugiats. Amb un transfons creatiu i poètic es vol provocar reaccions en els visitants des de l'emoció, la racionalitat, la denúncia i la solidaritat.