castells
Tira'l quan vulguis...
“No esperar les altres colles és un avantatge, ja que cadascú es marca el seu temps”, diu Joan Borràs, el baix de la Colla Jove Xiquets de Tarragona
En les actuacions del segle XIX, les colles de Valls intentaven els castells sense haver d'esperar el torn. Es trobaven a plaça i “tiraven” quan volien. Actualment, i amb la voluntat d'agilitar-les, en algunes actuacions s'ha recuperat la fórmula que entronca amb la manera de fer castells dels avantpassats del segle dinou. De moment, es tracta de casos excepcionals. Concretament, les tres diades més destacades del calendari que es duen a terme en format lliure són les de Sant Jordi a Tarragona, la de Fires de Maig a Vilafranca i la de Completes (revetlla de Sant Joan) a Valls. “No haver d'esperar les altres colles és un avantatge, ja que cadascú es marca el seu temps”, reflexiona el baix de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, Joan Borràs.
Després de precisar que, “a Valls, la primera ronda hem de fer-la conjunta les dues colles, cosa que a mi no m'agrada”, l'excap de la Colla Vella, Xavi Pons, es mostra molt partidari d'aquesta fórmula, “perquè et permet tenir la llibertat de tirar els teus castells quan vulguis”. Del mateix parer és també l'excap dels Castellers de Vilafranca, Lluís Esclassans, que hi afegeix: “El més important és que no es penalitza la colla que ho fa bé, cosa que sí que passa en el format convencional, ja que si les altres colles cauen o estan massa estona preparant les pinyes, et trenquen el ritme.” Pons ho té clar: “A mi m'agradaria provar-ho per Santa Úrsula i jugar amb totes les possibilitats, també estratègiques, que et dóna aquesta opció de tirar quan vulguis.” I Esclassans també s'ho imagina per Sant Fèlix, però... “el problema de l'espai ho fa inviable: si una colla munta el 3 de 10, una altra no pot muntar també la pinya d'un altre 3 de 10 alhora”.
Per a les grans actuacions, Borràs, en canvi, es decanta pel format tarragoní (i adoptat en altres places) de les cinc rondes sense repeticions: “Cada colla disposa de cinc intents per fer tres castells, respectant l'ordre d'actuació.” Per garantir que la diada es desenvolupi amb agilitat, “quan comença a sonar la gralla del castell que intenta la colla que actua abans que la teva, els teus baixos ja han d'estar quadrats”, explica el baix tarragoní. L'excessiva durada de les diades acaba expulsant literalment el públic casteller de les places. Des d'aquesta òptica, també, el format lliure és una opció altament saludable.